Qu\u00e8 hi t\u00e9 a veure una finestra trencada amb l’impacte d’una addicci\u00f3 en la vida d’una persona? Tot i poder establir m\u00faltiples analogies, en aquesta ocasi\u00f3 us expliquem la manera de reconduir la vostra situaci\u00f3 per evitar que vagi a pitjor. Tant si creieu que podeu tenir una addicci\u00f3, com si aquesta est\u00e0 diagnosticada, si esteu en fase de recuperaci\u00f3 o si el vostre objectiu \u00e9s evitar recaigudes, aquesta lectura ser\u00e0 del vostre inter\u00e8s. <\/p>\n
Ja sabreu que qualsevol conducta addictiva comporta diferents problemes que afecten molt negativament la qualitat de vida del pacient. Sovint, l’addicci\u00f3 pot apar\u00e8ixer derivada d’un trastorn mental o viceversa. Est\u00e0 comprovat que el risc de patologia dual \u00e9s molt present en les persones amb addiccions o amb alguna malaltia mental. <\/p>\n
Tenint aix\u00f2 en compte, \u00e9s clau conscienciar-nos de la import\u00e0ncia de la prevenci\u00f3, la cura i la recuperaci\u00f3, no nom\u00e9s amb la subst\u00e0ncia o la conducta addictiva en el punt de mira, sin\u00f3 posant tamb\u00e9 molta atenci\u00f3 en les alertes conductuals i en les condicions psicol\u00f2giques de l’afectat.<\/p>\n
En aquesta ocasi\u00f3, parlem d’una condici\u00f3 que sovint afecta els addictes, per\u00f2 tamb\u00e9 els qui pateixen patologies com la depressi\u00f3, entre d’altres.<\/p>\n
Aquesta s\u00edndrome pren el seu nom d’un experiment social realitzat el 1969 pel professor Philip Zimbardo, les conclusions del qual s’han aplicat posteriorment en tota mena de contextos: social, urban\u00edstic, corporatiu i laboral, i fins i tot personal i psicol\u00f2gic.<\/p>\n
Aquest experiment es va fer, inicialment, per observar el comportament d’un barri benestant i d’un de conflictiu davant d’un vehicle \u201cabandonat\u201d estacionat al carrer. Mentre que, en un inici, el vehicle nom\u00e9s va patir vandalisme al barri conflictiu, en abandonar un cotxe, despr\u00e9s de danyar-lo visiblement, a la urbanitzaci\u00f3 bona, aquest tamb\u00e9 va patir danys addicionals. <\/p>\n
La conclusi\u00f3? En percebre que alguna cosa no nom\u00e9s est\u00e0 desprotegida sin\u00f3 tamb\u00e9 descuidada, la societat es mostra m\u00e9s destructiva davant d’aix\u00f2. En percebre alguna cosa danyada, les persones pensem que, si ja est\u00e0 descuidada, no hi ha per qu\u00e8 actuar amb la mateixa cura o respecte amb qu\u00e8 tractar\u00edem alguna cosa que est\u00e0 en bones condicions. Penseu en el cotxe d’un amic: si en entrar el trobeu brut, no us sabr\u00e0 greu posar-hi els peus plens de fang. Si, per contra, est\u00e0 impecable i noteu que el propietari el cuida molt, intentareu ser el m\u00e9s respectu\u00f3s possible per no espatllar-lo. <\/p>\n
Amb v\u00f3s passa el mateix que amb aquest \u00faltim cotxe, amb el qual originalment es va fer l’experiment o amb qualsevol altra possessi\u00f3, objecte o lloc. Si no us cuideu o us tracteu malament, adoptant i mantenint h\u00e0bits nocius, v\u00f3s mateix promoureu un deteriorament que cada vegada anir\u00e0 a m\u00e9s. Passa sobretot en persones amb malalties mentals, addictes i\/o amb patologia dual. Sentiments derivats d’aquestes afeccions com la culpabilitat, la debilitat o vulnerabilitat i l’estigma a qu\u00e8 es veuen subjectes, afecta enormement. Si no es busca ajuda davant d’aquesta situaci\u00f3, la recuperaci\u00f3, encara que possible, ser\u00e0 m\u00e9s complicada i dura per a l’afectat, ja que haur\u00e0 de sortir d’un forat cada vegada m\u00e9s profund. <\/p>\n
<\/p>\n
\n <\/p> <\/ul><\/div>\n