En parlar d’addicci\u00f3 a les noves tecnologies, \u00e9s com\u00fa pensar en els adolescents i joves que han substitu\u00eft altres formes d’oci per pantalles. Hi ha determinades generacions, que en general s\u00f3n menors de 30 anys, que han incorporat la tecnologia en el seu dia a dia d’una forma tan intensiva que superen l’horari recomanat de consum \u00a1per molt! De totes maneres, per diverses raons, els afectats no identifiquen aquest comportament com a alarmant i el perpetuen. <\/p>\n
D’una forma diferent del que passa amb el consum de subst\u00e0ncies, \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil que els qui estan al seu voltant actu\u00efn. Per a les persones alienes al contingut de la pantalla, indicar un mal \u00fas del dispositiu \u00e9s complicat ja que, en el mateix gest, l’usuari del dispositiu podria estar perdent el temps i simplement entretenint-se o podria estar treballant i gestionant alguna cosa important. <\/p>\n
Per aquest i per altres motius, l’\u00fas dels tel\u00e8fons, tauletes i ordinadors a totes hores, ha quedat blanquejat per la pr\u00f2pia societat, tamb\u00e9 perqu\u00e8 \u00e9s f\u00e0cil ignorar els efectes nocius a curt termini. De la mateixa manera, i per tot el que s’ha esmentat, tamb\u00e9 resulta complex identificar la pres\u00e8ncia d’una addicci\u00f3 fins que ja \u00e9s molt evident i, per tant, greu. <\/p>\n
Com passa amb qualsevol addicci\u00f3, incloent-hi les relacionades amb subst\u00e0ncies psicotr\u00f2piques, quan el cervell desenvolupa una depend\u00e8ncia, es produeix una modificaci\u00f3 en el circuit cerebral de la recompensa i una disfunci\u00f3 associada a dificultats psicol\u00f2giques o psiqui\u00e0triques. El c\u00f2rtex prefrontal deixa de contribuir a la presa de bones decisions i s’altera, afectant l’autocontrol i la capacitat de discernir entre actituds positives i nocives. <\/p>\n
Mentre que els joves solen desenvolupar l’addicci\u00f3 per imitaci\u00f3 del seu entorn, i per haver adoptat les pantalles com a via directa d’entreteniment \u2014allargant el temps d’oci i abandonant la moderaci\u00f3 davant les notificacions i la necessitat d’actualitzacions\u2014, la depend\u00e8ncia dels adults ve donada pel seu \u00fas indiscriminat de les pantalles per a cada vegada m\u00e9s coses.<\/p>\n
Cont\u00ednuament es desenvolupen aplicacions i eines que ofereixen alternatives digitals a necessitats que fins ara es cobrien de forma anal\u00f2gica. Els adults sedu\u00efts per la novetat i la curiositat proven aquesta conversi\u00f3 al digital, que en molts casos comen\u00e7a a no ser optativa (com en els \u00e0mbits laboral o financer, per exemple), i es troben que, passat un temps, ja inverteixen la major part de les hores del seu dia amb el m\u00f2bil, la tauleta o l’ordinador, tant per complir amb deures i responsabilitats com per al seu temps d’oci. <\/p>\n
L’addicci\u00f3 es torna recognoscible quan es presenta la impossibilitat d’accedir a Internet o a qualsevol dels dispositius habituals. \u00c9s llavors que apareix una forta sensaci\u00f3 de desemparament i de comprensi\u00f3 del problema. Una persona amb addicci\u00f3 a les TIC sense dispositius o bateria, en un inici creur\u00e0 que no els necessita per seguir amb el seu dia. De totes maneres, comen\u00e7ar\u00e0 a trobar a faltar el seu \u00fas r\u00e0pidament, en ambd\u00f3s casos presentant diferents tics. Per exemple, buscant el m\u00f2bil a la bossa o a la butxaca inconscientment, trobant-lo a faltar a la m\u00e0 o prement els botons d’encesa instintivament tot i saber que \u00e9s in\u00fatil. Tamb\u00e9, si es t\u00e9 temps lliure i totes les idees que se li ocorren a la persona afectada per passar l’estona estan relacionades amb l’\u00fas d’Internet, el m\u00f2bil o l’ordinador. <\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
\n <\/p> <\/ul><\/div>\n