{"id":46222,"date":"2020-07-22T08:07:44","date_gmt":"2020-07-22T06:07:44","guid":{"rendered":"https:\/\/ccadicciones.es\/la-mefedrona-la-droga-del-nou-millenni\/"},"modified":"2020-07-22T08:07:44","modified_gmt":"2020-07-22T06:07:44","slug":"la-mefedrona-la-droga-del-nou-millenni","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ccadicciones.es\/ca\/la-mefedrona-la-droga-del-nou-millenni\/","title":{"rendered":"La mefedrona, la droga del nou mil\u00b7lenni"},"content":{"rendered":"

Un dels ambients on \u00e9s m\u00e9s freq\u00fcent el consum de drogues<\/a> \u00e9s durant les festes a la nit. Ja sigui en clubs nocturns o en locals privats, aquests llocs esdevenen propicis perqu\u00e8 joves i no tan joves recorrin a subst\u00e0ncies il\u00b7legals per afegir una dosi extra de diversi\u00f3 i desenfrenament. De les diferents drogues que s’han consumit al llarg dels anys, n’hi ha una d’aparici\u00f3 for\u00e7a recent que ha guanyat popularitat en els \u00faltims temps. \u00c9s la mefedrona, una subst\u00e0ncia els efectes de la qual es troben entre la coca\u00efna<\/a> i l’MDMA<\/a>.<\/strong> <\/p>\n

Ajuda professional per consum de drogues en contextos d’oci<\/a><\/p>\n

Qu\u00e8 \u00e9s la mefedrona?<\/strong><\/h2>\n

 <\/p>\n

La mefedrona \u00e9s una droga sint\u00e8tica<\/strong> <\/a>que forma part de la fam\u00edlia de les catinones. La catinona s’obt\u00e9 de les fulles d’una planta floral t\u00edpica de la banya d’\u00c0frica i la pen\u00ednsula Ar\u00e0biga coneguda com a khat<\/em> o Catha edulis<\/em>. Des de fa segles es coneix la pr\u00e0ctica de mastegar les fulles de khat<\/em> pel seu efecte psicoestimulant semblant al de les amfetamines. La catinona \u00e9s el principal component actiu d’aquestes fulles. A partir dels anys vint, partint de l’estructura qu\u00edmica de la catinona, es van comen\u00e7ar a sintetitzar nous compostos coneguts com a catinones sint\u00e8tiques (CaS). Una de les primeres CaS desenvolupades va ser la mefedrona el 1929. <\/p>\n

Considerada il\u00b7legal a tota la Uni\u00f3 Europea des del 2010, aconseguir mefedrona era bastant f\u00e0cil<\/strong> a trav\u00e9s d’internet abans de la il\u00b7legalitzaci\u00f3. I \u00e9s que tant aquesta droga com la resta de catinones sint\u00e8tiques han estat durant anys components principals de les conegudes \u00absales de bany\u00bb o \u00abadob per a plantes\u00bb i aix\u00ed se’n publicitava la venda a la xarxa per a aquests usos concrets. La mefedrona va ser sintetitzada per primera vegada el 1929 per S\u00e1enz de Buruaga, catedr\u00e0tic de qu\u00edmica a la Universitat de Santiago. Per\u00f2 no va ser fins a principis d’aquest segle que aquesta subst\u00e0ncia va comen\u00e7ar a guanyar popularitat entre els consumidors. <\/p>\n

 <\/p>\n

Una droga amb alts i baixos<\/strong><\/h2>\n

 <\/p>\n

Fins a l’any 2003, la mefedrona era relativament desconeguda entre la poblaci\u00f3 habitualment consumidora de drogues sint\u00e8tiques. No obstant aix\u00f2, a partir d’aquell any, aquesta catinona va viure un \u00abredescobriment\u00bb encoratjat per diversos factors. En primer lloc, el seu estatus d’aleshores de droga legal la va convertir en una alternativa a l’MDMA o a la coca\u00efna amb les quals comparteix efectes similars. Aquesta situaci\u00f3 inicial de legalitat va permetre una extensi\u00f3 fulgurante en certs ambients en els anys posteriors. D’altra banda, la \u00abcrisi de l’\u00e8xtasi\u00bb<\/strong> durant els anys 2000, amb un descens notable en la puresa de l’MDMA, va acabar per refor\u00e7ar el mercat de la mefedrona. <\/p>\n

L’\u00fas d’aquesta droga ha estat molt lligat des d’un primer moment a ambients de festa i de m\u00fasica electr\u00f2nica. La mefedrona \u00e9s la catinona sint\u00e8tica m\u00e9s popular a Europa, i els pa\u00efsos escandinaus i el Regne Unit s\u00f3n els llocs on el seu \u00fas est\u00e0 m\u00e9s generalitzat. A Espanya, per\u00f2, el seu \u00fas \u00e9s menor en comparaci\u00f3. Despr\u00e9s de la seva prohibici\u00f3 a escala europea el 2010<\/strong>, el seu consum va decaure mentre que el seu preu es va disparar. Tot i aix\u00ed, el seu valor continua sent bastant assequible si el comparem amb el d’altres drogues m\u00e9s cl\u00e0ssiques com la coca\u00efna. <\/p>\n

 <\/p>\n

Forma d’\u00fas de la mefedrona<\/strong><\/h2>\n

 <\/p>\n

La mefedrona es pot presentar en forma de pols, cristalls, comprimits o c\u00e0psules. El color de la pols pot variar des d’un blanc pur al groc o el marron\u00f3s. Les vies d’administraci\u00f3 tamb\u00e9 s\u00f3n diverses: intranasal, oral, rectal, intravenosa, intramuscular o subcut\u00e0nia. No obstant aix\u00f2, la via m\u00e9s habitual de consum \u00e9s la intranasal<\/strong>, i \u00e9s com\u00fa alternar-la amb la via oral per alleujar les mol\u00e8sties generades a les fosses nasals despr\u00e9s de consums repetits. D’altra banda, tamb\u00e9 \u00e9s soluble en aigua, per la qual cosa pot ser dissolta en les begudes i presa d’aquesta manera. <\/p>\n

Valoraci\u00f3 m\u00e8dica en addiccions a subst\u00e0ncies<\/a><\/p>\n

Les dosis habituals de mefedrona<\/strong> acostumen a estar entre els 100 i els 200 mg cada hora; les orals s\u00f3n m\u00e9s grans (100-250 mg) i les esnifades, m\u00e9s petites (5-75 mg). Per via oral, els efectes solen iniciar-se als 30-45 minuts del primer consum i tenen una durada d’entre 2 i 5 hores. Per via intranasal, la mefedrona comen\u00e7a a fer efecte als 10-20 minuts, i dura aproximadament una o dues hores. A m\u00e9s, \u00e9s habitual l’\u00fas conjunt amb altres subst\u00e0ncies per potenciar o mitigar els efectes, com poden ser el c\u00e0nnabis, l’alcohol o altres psicoestimulants. <\/p>\n

Depend\u00e8ncia psicol\u00f2gica a drogues estimulants<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Efectes que produeix la mefedrona<\/strong><\/h2>\n

 <\/p>\n

La gent que habitualment consumeix mefedrona compara amb freq\u00fc\u00e8ncia els seus efectes amb els de l’MDMA i la metanfetamina. Entre els efectes que descriuen trobem: <\/p>\n