{"id":46237,"date":"2020-05-06T07:53:30","date_gmt":"2020-05-06T05:53:30","guid":{"rendered":"https:\/\/ccadicciones.es\/craving-el-desig-de-tornar-a-consumir\/"},"modified":"2020-05-06T07:53:30","modified_gmt":"2020-05-06T05:53:30","slug":"craving-el-desig-de-tornar-a-consumir","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ccadicciones.es\/ca\/craving-el-desig-de-tornar-a-consumir\/","title":{"rendered":"Craving: el desig de tornar a consumir"},"content":{"rendered":"

Quan una persona consumeix subst\u00e0ncies psicoactives de manera m\u00e9s o menys habitual, passa que aquest h\u00e0bit acaba provocant que el cos generi toler\u00e0ncia a aquestes subst\u00e0ncies. \u00c9s aleshores quan per aconseguir els mateixos efectes que al principi, el consumidor ha d’augmentar gradualment la dosi. Una altra opci\u00f3 \u00e9s allargar el consum perqu\u00e8 l’organisme s’habitui a treballar sense ella. El problema ve quan la persona deixa de consumir o continua, per\u00f2 amb dosis que ja no fan efecte. Apareix en aquell moment la s\u00edndrome d’abstin\u00e8ncia, que causa una sensaci\u00f3 de malestar i patiment que pot variar. I amb ella, apareix tamb\u00e9 un fort desig de consumir la droga en q\u00fcesti\u00f3. Aquesta sensaci\u00f3 s’anomena craving. <\/p>\n

 <\/p>\n

Qu\u00e8 \u00e9s el craving?<\/strong><\/h2>\n

 <\/p>\n

Podem definir el craving com la urg\u00e8ncia o intensa necessitat de consumir una droga.<\/strong> En el cas de no fer-ho, l’individu experimenta un fort patiment f\u00edsic i\/o mental. Aquesta sensaci\u00f3 apareix habitualment en els trastorns addictius i pot variar en intensitat i import\u00e0ncia. El craving \u00e9s un factor molt rellevant que pot portar el consumidor a una recaiguda en la seva addicci\u00f3<\/a> en experimentar el fort desig de tornar a provar una subst\u00e0ncia psicoactiva que ja ha provat amb anterioritat. Les recaigudes provocades pel craving poden produir-se despr\u00e9s de llargs per\u00edodes d’abstin\u00e8ncia o fins i tot durant la fase de tractament. <\/p>\n

Aquesta sensaci\u00f3 d’urg\u00e8ncia per tornar a consumir es presenta aviat despr\u00e9s de l’abstin\u00e8ncia. Pot romandre durant un per\u00edode llarg de temps<\/strong>, mentre que la s\u00edndrome d’abstin\u00e8ncia t\u00e9 una durada m\u00e9s limitada en el temps. El craving canvia durant el dia i \u00e9s m\u00e9s intens durant les primeres hores de la tarda. En canvi, la s\u00edndrome d’abstin\u00e8ncia acostuma a apar\u00e8ixer entre les 24 i 48 hores i s’acaba a les tres o quatre setmanes. A m\u00e9s, la s\u00edndrome d’abstin\u00e8ncia \u00e9s causada nom\u00e9s per la pr\u00f2pia abstin\u00e8ncia, mentre que el craving pot ser provocat per diferents factors com est\u00edmuls relacionats amb la droga, per estats emocionals i per l’abstin\u00e8ncia. <\/p>\n

 <\/p>\n

Contextos d’aparici\u00f3<\/strong><\/h2>\n

 <\/p>\n

L’\u00e0nsia de consum d’una droga sol associar-se a la necessitat provocada per l’abstin\u00e8ncia d’aquesta, per\u00f2 existeixen altres raons. Els principals moments en qu\u00e8 apareix el craving s\u00f3n els seg\u00fcents: <\/p>\n

    \n
  1. S\u00edndrome d’abstin\u00e8ncia.<\/strong> L’abstin\u00e8ncia a una subst\u00e0ncia a la qual el cos i la ment s’han acostumat pot ser molt dura. Un aspecte important durant aquest per\u00edode \u00e9s el com es produeix la retirada del consum. Si aquesta \u00e9s massa brusca, r\u00e0pida o inadequada \u00e9s habitual que apareguin diferents s\u00edmptomes que poden ser m\u00e9s o menys perillosos. Fins i tot si la retirada es produeix de forma regulada i correcta, el descens en el consum pot provocar malestar, frustraci\u00f3, ansietat i fins i tot agressivitat.<\/strong> En ambdues situacions, \u00e9s habitual que el craving es presenti amb l’objectiu d’evitar o disminuir el malestar associat al no consum. <\/li>\n<\/ol>\n

     <\/p>\n

      \n
    1. Recerca de plaer.<\/strong> Encara que no existeixi una necessitat fisiol\u00f2gica com en el cas de l’abstin\u00e8ncia, s\u00ed que pot apar\u00e8ixer un fort desig de consum en situacions de patiment vital, abatiment o simple avorriment. Algunes vegades, tamb\u00e9 es presenta com una forma d’intentar potenciar una experi\u00e8ncia gratificant. <\/li>\n<\/ol>\n

       <\/p>\n

        \n
      1. Condicionament estimular.<\/strong> El consum de drogues sol donar-se en un context determinat (llocs, activitats, persones\u2026). A la llarga, entrar en contacte amb determinats tipus d’est\u00edmuls pot provocar una elicitaci\u00f3 de la resposta de consum, apareixent el craving<\/em> davant d’aquests est\u00edmuls, persones o situacions. <\/li>\n<\/ol>\n

         <\/p>\n

        Per qu\u00e8 es produeix el craving?<\/strong><\/h2>\n

         <\/p>\n

        S\u00f3n diversos els motius que intenten explicar el craving i \u00e9s que diferents autors i corrents de pensament han tractat de donar una resposta a aquest fenomen. Entre les diferents explicacions que existeixen trobem: <\/p>\n