{"id":46387,"date":"2020-07-08T09:28:27","date_gmt":"2020-07-08T07:28:27","guid":{"rendered":"https:\/\/ccadicciones.es\/el-crack-i-els-perills-del-seu-consum\/"},"modified":"2020-07-08T09:28:27","modified_gmt":"2020-07-08T07:28:27","slug":"el-crack-i-els-perills-del-seu-consum","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ccadicciones.es\/ca\/el-crack-i-els-perills-del-seu-consum\/","title":{"rendered":"El crack i els perills del seu consum"},"content":{"rendered":"

Per desgr\u00e0cia existeixen molts tipus de drogues i \u00e9s freq\u00fcent l’aparici\u00f3 de noves subst\u00e0ncies o variants amb el pas dels anys. Si volgu\u00e9ssim fer una llista de totes les drogues que es consumeixen en l’actualitat segurament no acabar\u00edem. Una de les drogues m\u00e9s populars i que m\u00e9s addicci\u00f3 genera \u00e9s la coca\u00efna. I la coca\u00efna \u00e9s, al seu torn, l’origen d’una de les drogues m\u00e9s perilloses que existeixen.<\/strong> Ens referim al crack, una variant de la pols blanca que causa estralls pel seu alt component addictiu<\/a>. Aquesta droga, que fa ja unes d\u00e8cades que \u00e9s entre nosaltres, ha aconseguit posicionar-se com una de les subst\u00e0ncies, desafortunadament, m\u00e9s populars. <\/p>\n

 <\/p>\n

Qu\u00e8 \u00e9s el crack<\/strong><\/h2>\n

 <\/p>\n

Com d\u00e8iem, el crack \u00e9s una variant de la coca\u00efna que s’obt\u00e9 dissolent la coca\u00efna en pols en una barreja d’aigua i bicarbonat s\u00f2dic.<\/strong> A continuaci\u00f3, es bull la barreja fins que es forma una subst\u00e0ncia s\u00f2lida. Despr\u00e9s, se separa el s\u00f2lid del l\u00edquid, s’asseca, i es parteix en trossos o pedres que \u00e9s el que anomenem crack. Rep aquest nom pel soroll que fa quan s’escalfa per fumar-se (fa “crac” com si es tract\u00e9s de petites explosions). <\/p>\n

 <\/p>\n

Or\u00edgens del crack<\/strong><\/h2>\n

 <\/p>\n

Mentre que l’\u00fas de fulles de coca com a intoxicant es remunta a tres mil anys, el crack va ser desenvolupat durant l’auge de la coca\u00efna en la d\u00e8cada dels 70 i el seu \u00fas es va generalitzar a mitjans dels 80<\/strong>. L’aparici\u00f3 d’aquesta droga es deu a la situaci\u00f3 que es vivia als Estats Units a finals dels anys 70. En aquell moment, hi havia una saturaci\u00f3 molt gran de coca\u00efna en pols que era introdu\u00efda al pa\u00eds nord-americ\u00e0. Aix\u00f2 va provocar que el preu de la droga caigu\u00e9s fins a un 80%. Davant d’aquesta situaci\u00f3, els traficants van convertir la pols en crack, una forma s\u00f2lida de coca\u00efna que es podia fumar. <\/p>\n

De forma fragmentada en petits trossos, aquest tipus de coca\u00efna es podia vendre en quantitats petites, per a m\u00e9s persones i amb majors beneficis. Era barata, f\u00e0cil de produir i utilitzar i molt retributiva<\/strong> per als traficants. A principis de 1980 van comen\u00e7ar a apar\u00e8ixer els primers informes sobre el consum de crack en diferents ciutats nord-americanes. M\u00e9s tard, entre 1984 i 1990 va tenir lloc la major onada de consum d’aquesta droga. Aquesta “epid\u00e8mia” va augmentar molt el nombre de persones addictes al crack. L’expansi\u00f3 de la subst\u00e0ncia va ser tal que el 1987 es va informar de la seva pres\u00e8ncia en gaireb\u00e9 tots els estats del pa\u00eds. Des de llavors, el consum d’aquesta droga ha continuat estenent-se des del nord al sud d’Am\u00e8rica i des d’Europa fins a la resta del m\u00f3n. <\/p>\n

 <\/p>\n

S\u00edmptomes del consum de crack<\/strong><\/h2>\n

 <\/p>\n

El crack \u00e9s una droga psicoactiva i, al seu torn, \u00e9s un potent estimulant. El consum d’aquesta subst\u00e0ncia sol provocar una r\u00e0pida sensaci\u00f3 d’euf\u00f2ria. En prendre crack, augmenta l’energia, l’atenci\u00f3 i la concentraci\u00f3. Aix\u00f2 es produeix per l’acceleraci\u00f3 de diferents processos mentals i f\u00edsics com a resultat de l’efecte estimulant de la pr\u00f2pia droga. Si es fuma la subst\u00e0ncia, els efectes s\u00f3n instantanis<\/strong>, ja que s’absorbeix f\u00e0cilment passant dels pulmons al torrent sanguini. D’aqu\u00ed viatja r\u00e0pidament per tot el cos i fins al cervell. <\/p>\n

Si ho comparem amb la coca\u00efna, el per\u00edode de consum abusiu del crack incrementa el risc de desenvolupar una toler\u00e0ncia, depend\u00e8ncia i addicci\u00f3. En fumar-se, els efectes d’aquesta droga arriben al cervell m\u00e9s r\u00e0pid per\u00f2 la seva durada tamb\u00e9 \u00e9s molt m\u00e9s curta, aproximadament, uns quinze minuts<\/strong>. \u00c9s per aix\u00f2 que, a causa d’aquest per\u00edode m\u00e9s breu dels efectes, l’addicci\u00f3 al crack pot desenvolupar-se encara m\u00e9s r\u00e0pidament. I \u00e9s que una persona pot tornar-se addicta fins i tot despr\u00e9s d’haver consumit nom\u00e9s per primera vegada. <\/p>\n

Els s\u00edmptomes despr\u00e9s de prendre crack s\u00f3n:<\/p>\n