La situació de confinament que es viu a Espanya des de fa unes setmanes està tenint repercussions a molts nivells. El més important és en termes sanitaris. El confinament es va aplicar per reduir al mínim possible la possibilitat de contagi de la Covid-19 entre persones. D’aquesta manera, s’espera donar un respir als hospitals i als professionals de la salut i així evitar el col·lapse del sistema sanitari. A la vista de la informació disponible, l’estratègia ha tingut resultats en aquest aspecte. Aquesta és la cara positiva del confinament. Tanmateix, també trobem repercussions econòmiques i laborals, resultats del confinament, clarament negatius. Són les dues cares d’una mateixa moneda.
Amb el període de quarantena, les persones estan obligades a quedar-se a casa i, per a moltes, la responsabilitat de com ocupar el seu temps és un repte. És evident que aquesta situació ha canviat per a tothom el ritme de vida i l’adaptació a aquesta nova forma de quotidianitat es fa en funció de moltes i variades circumstàncies. I en aquest context apareixen sectors de la població que, d’un dia per l’altre, s’han descobert vulnerables o han vist com s’aguditzaven de manera dramàtica problemes que ja tenien.
Els riscos de l’addicció es projecten en múltiples situacions. Cal ser conscient que, per molts motius, el #YoMeQuedoEnCasa pot promoure l’augment o la recaiguda en una addicció. I entre les addiccions més destructives i fàcilment accessibles des de casa, la ludopatia troba en pantalles i teclats de qualsevol mida pous sense fons per al temps i els recursos econòmics de persones i famílies.
Viure el confinament com un perill
La situació de quarantena ha provocat el tancament de locals de tota mena. També d’aquells locals d’apostes on abans acudien els ludòpates. Ara, en canvi, no hi poden accedir i busquen altres mètodes per satisfer la seva addicció: el joc en línia és allà per actuar com a vàlvula d’escapament primer, com a trampa després. El casino i el pòquer en línia s’han disparat durant el confinament. Un dels motius que expliquen el que està passant té a veure amb l’estat mental que estan vivint molts addictes o simples aficionats al joc a casa seva.
Les conseqüències del confinament, principalment haver de passar tot el temps a casa, estan afectant psicològicament a molts. Aquesta situació està provocant que les persones amb més risc d’addicció no puguin gestionar correctament la ansietat i irritabilitat produïdes per la situació … o l’abstinència. Això les porta a recórrer al joc en línia com a via d’escapament del seu estat actual. Altres persones es troben que, d’una banda, no poden jugar presencialment i, de l’altra, que estan amb familiars que els impedeixen jugar en línia. La situació ha desembocat en un augment de les trucades d’auxili als centres de tractament de l’addicció a la ludopatia, perquè cada vegada el control es fa més difícil i, a més, la convivència se’n veu clarament afectada.
Creix la recerca d’ajuda
Des de l’inici del confinament, les trucades de persones sol·licitant teràpia en línia per al tractament de la ludopatia s’han multiplicat. No només truquen els mateixos afectats, també ho fan els seus familiars, en alguns casos desesperats perquè estan observant un augment de l’addicció o l’inici d’un enganxament que s’atribueix al tancament. En aquest sentit, també està creixent el volum de teràpies en línia per videotrucada, tant individuals com grupals, com a única manera actualment de poder tractar l’addicció amb els pacients. A això cal sumar-hi una atenció telefònica constant com a eina perquè els addictes al joc no se sentin sols i puguin recaure.
L’impacte de la publicitat
En la situació actual de confinament, en què es passa tot el temps a casa, és habitual passar més hores davant del televisor o amb dispositius mòbils i portàtils. Això està provocant que aquestes persones es vegin més exposades a tota mena de publicitat en línia. Fins i tot els més joves que utilitzen l’ordinador per fer els deures o per jugar a videojocs reben sovint missatges d’aquest tipus. El resultat del que portem de quarantena ha estat l’aparició de nous addictes al joc i la recaiguda de persones que es trobaven en tractament.
Davant d’aquesta situació, el Govern va aprovar fa uns dies un decret per limitar la publicitat dels jocs d’atzar i les apostes en línia. Aquesta mesura afecta la ràdio i la televisió, així com també YouTube i altres plataformes d’intercanvi de vídeo. El decret prohibeix la difusió de publicitat d’aquest tipus durant tot el dia, a excepció de la franja d’una a cinc de la matinada. El Govern argumenta aquesta decisió amb l’objectiu de protegir la ciutadania més vulnerable a la sobreexposició a aquesta publicitat. Aquesta mesura estarà vigent només mentre duri l’estat d’alarma, que pot acabar el 26 d’abril.
En qualsevol cas, la mesura és el reflex de l’auge del problema del joc compulsiu, de fins a quin punt és difícil mantenir-se al marge d’una temptació constant i més accessible que qualsevol altra ocupació per a un temps de «tancament» en què no sembla haver-hi necessitat d’ordre ni normes.
Més un problema que un avantatge
I és que, en comptes de veure el confinament com una oportunitat per abandonar la seva addicció, alguns pacients el viuen com un obstacle més. El que fan és no deixar de pensar en com poden trobar una manera de tornar a jugar. D’altra banda, molts dels que aconsegueixen vèncer la temptació de jugar estan caient en altres addiccions, seguint la regla que «un clau en treu un altre», gens recomanable en aquesta situació. Poden passar massa hores jugant a videojocs, comprant compulsivament per internet o consumint alcohol de manera abusiva. Aquestes actituds es poden explicar perquè la majoria de jugadors pateixen un trastorn que implica un comportament compulsiu.
Un altre aspecte que està dificultant molt el confinament per a alguns jugadors és la relació amb els seus familiars. Amb la situació actual, aquestes persones es veuen obligades a passar tot el dia amb les seves famílies, sent conscients que, en alguns casos, l’impacte destructiu de la seva malaltia ha estat molt alt per a tota la família. La tensió en aquestes cases és a penes suportable.
L’addicció no només genera un gran sentiment de culpabilitat, també ressentiment en l’entorn més proper. L augment general de l’agressivitat i el malestar en aquestes llars fa que l’assistència i l’ajuda telefònica i/o en línia sigui més necessària que mai. A CCAdiccions comptem amb els millors professionals per ajudar les persones a qui la ludopatia els està fent la vida impossible. Hi ha sortida, sempre.
