Fa ja unes quantes dècades que són entre nosaltres i el seu consum ha anat en augment amb el pas dels anys. Parlem de les begudes energètiques, molt populars entre la població més jove i que poden arribar a ser tan danyoses com les drogues. La primera beguda energètica que va sortir al mercat va ser Red Bull l’any 1987 a Àustria concretament. Des d’aleshores, el seu consum i venda s’han incrementat exponencialment. Els seus principals destinataris, els adolescents i adults joves sota el reclam d’un increment en el seu rendiment físic i cognitiu. Actualment, proliferen les marques disponibles i els països distribuïdors, amb una oferta àmplia i variada d’aquests productes.
Símptomes de les begudes energètiques
Dos dels principals ingredients de les begudes energètiques són la cafeïna i la taurina, sent la primera una de les substàncies psicoactives més usades al món. La cafeïna actua com a estimulant del sistema nerviós central i del cor, mentre que la taurina afecta la contractilitat del múscul esquelètic. La seva alta presència en aquest tipus de begudes les fa responsables d’una sèrie de símptomes generalment beneficiosos que s’experimenten després del seu consum, entre els quals trobem:
- Augment de l’energia
- Reducció de la somnolència i la fatiga
- Millor rendiment en l’exercici físic
- Increment de l’estat d’alerta
- Disminució de la freqüència cardíaca
- Relaxació muscular
- Augment de la memòria
Complicacions associades al consum de begudes energètiques
A més de les propietats beneficioses que s’atribueixen a aquestes begudes, multitud de publicacions informen també dels seus riscos associats, especialment si s’ingereixen en altes quantitats o de manera prolongada. L’atenció sanitària urgent relacionada amb el seu ús ha augmentat any rere any de manera significativa des que se’n generalitza el consum. Els quadres clínics més freqüents produïts pel consum de begudes energètiques són:
- Intoxicació per cafeïna: es caracteritza per l’aparició d’inquietud, taquicàrdia, nerviosisme, insomni, nàusees, vòmits i acceleració del pensament. En els casos més greus també presenta arítmies cardíaques greus, convulsions, hipotensió i mort.
- Síndrome d’abstinència a la cafeïna: la dependència fisiològica a la cafeïna porta associat un quadre simptomàtic amb el cessament del consum, fins i tot després de la presa habitual de dosis baixes. Pot mostrar-se en forma de nàusees i vòmits, encara que el més freqüent sol ser el cansament i la fatigabilitat, la cefalea i l’empitjorament del rendiment cognitiu. També podria induir ansietat i símptomes depressius. En consumidors habituals sol començar 12 hores després de l’última ingesta. Arriba a la seva màxima expressió al cap d’un o dos dies, encara que pot persistir durant una setmana.
- Crisis comicials: en individus epilèptics, un excés de cafeïna pot ser causa de disminució del llindar convulsiu. Això seria especialment significatiu si s’associa a la falta de son.
- Alteracions vasculars i arítmia
- Deteriorament de les funcions executives i el rendiment cognitiu: l’efecte de la cafeïna en el cervell dels adolescents podria tenir conseqüències a llarg termini afectant el desenvolupament normal de les funcions executives. Una falta de descans interferiria globalment amb el procés de maduració cerebral normal, i es podrien produir deficiències de l’atenció, irritabilitat i dificultats en la regulació de conductes.
- Alteracions endocrinometabòliques: el consum crònic de begudes energètiques podria donar lloc al desenvolupament d’obesitat i resistència a la insulina, per la seva elevada concentració de sucres per unitat.
La majoria dels efectes adversos han estat associats amb sobredosi de cafeïna. Es considera com a consum agut elevat de cafeïna una quantitat major o igual a 480 mg, la qual cosa correspon a la presa de més de tres llaunes de beguda energètica. La dosi letal de cafeïna està estimada en els 150 mg per cada quilogram de pes. Això equival a 80-100 tasses de cafè per a un adult mitjà o 5-10 grams de cafeïna.
Complicacions psiquiàtriques
A part dels problemes fisiològics relacionats amb un consum abusiu de begudes energètiques, també existeixen una sèrie de complicacions de tipus psiquiàtric. Aquests problemes no només afecten les persones amb patologia mental prèvia, sinó també persones sanes. Els símptomes més freqüents són:
- Ansietat: s’ha relacionat el consum elevat de begudes energètiques i de cafeïna amb símptomes d’ansietat severa. Això és especialment destacable en pacients anteriorment diagnosticats amb trastorn de pànic, ansietat social o trastorn d’ansietat generalitzada.
- Psicosi: s’han descrit casos de psicosi després d’una ingesta aproximada de 10-15 mg/kg/dia, dosi menor que la considerada tòxica. També s’ha vist l’aparició de simptomatologia psicòtica en pacients sense antecedents de malaltia mental. En general, els símptomes psicòtics milloren després del cessament del consum.
- Trastorn bipolar: dosis elevades de cafeïna s’han considerat com a inductores de símptomes maníacs i psicòtics en pacients amb trastorn bipolar o esquizoafectiu, però també en persones sense antecedents.
- Trastorn de son: és induït pel consum de cafeïna. La falta de son s’ha observat amb freqüència com a precedent al desenvolupament de símptomes de malaltia mental com depressió, psicosi o mania.
Marc legal de les begudes energètiques
Malgrat que la venda de begudes energètiques està permesa arreu del món, existeixen restriccions més o menys severes en funció de cada país. Per exemple, en països com Dinamarca o Suècia és obligatori assenyalar en l’etiquetatge de les begudes energètiques, bé la dosi de cafeïna existent o els advertiments del seu consum. A Noruega, en canvi, aquestes begudes només poden ser dispensades en farmàcies. O a Lituània, on la seva venda està prohibida als menors d’edat, així com la publicitat en els mitjans als quals tinguin accés aquests menors.
A Espanya, l’Agència de Salut Pública de Catalunya va emetre fa uns anys un comunicat alertant dels riscos. En concret, desaconsellava el consum de begudes energètiques a determinats grups de població com dones embarassades, nens o persones sensibles a la cafeïna. Així mateix, alertava del risc de prendre aquestes begudes després de realitzar activitats físiques pel risc de patir deshidratació. I és que, encara que no es tracta d’una droga pròpiament dita, els seus efectes poden ser molt nocius si es fa un mal ús d’aquestes begudes.
