Sovint, tant professionals com gent comuna ignoren els conceptes més bàsics sobre la drogodependència, arribant a malinterpretar els fets que es puguin succeir. Ja sigui per desconeixement o per confusió, és de vital importància conèixer les diferències entre la tolerància a les drogues, la dependència i la addicció per etiquetar correctament el mode de vida d’una persona consumidora d’estupefaents.
En molts casos, l’ús erroni d’un terme sobre la situació d’un addicte porta a pensar que significa el mateix que la paraula correcta. Per la qual cosa, és habitual trobar-se amb gent que acaba fent servir una descripció incorrecta per referir-se a una situació. Aquest és el cas, per exemple, de la dificultat per diferenciar entre la capacitat de tolerància d’una persona i el fet que pateixi una addicció.
La tolerància a les drogues i la dependència s’hi refereixen a les conseqüències físiques que provoca una substància. Mentre que l’addicció està vinculada a una necessitat de participar en comportaments nocius. Per tant, les drogues afecten el desenvolupament de la tolerància i la dependència física de la persona, les quals poden arribar a generar-li una addicció.
Parlant més específicament, la tolerància a les drogues suposa una resposta física d’una persona pel consum repetit d’una droga. No obstant això, no necessàriament implica un signe d’addicció. Per referir-se a aquest fet, cal tenir en compte els diferents nivells de tolerància que existeixen:
- Tolerància aguda: Es desenvolupa a curt termini o immediatament després del consum.
- Tolerància crònica: Es desenvolupa a llarg termini o quan l’organisme d’una persona s’adapta a un consum freqüent. Cal elevar progressivament la quantitat consumida per sentir els mateixos efectes que la primera vegada.
- Tolerància apresa: Es desenvolupa a causa d’un consum repetit de manera constant a molt llarg termini. Desapareix quan es deixa o es modifica l’hàbit.
Finalment, la dependència està vinculada concretament a la condició física en la qual l’organisme s’ha adaptat a la presència d’una substància. Si una persona amb drogodependència deixa de prendre de manera sobtada un tòxic, patirà els símptomes i els efectes secundaris d’una síndrome d’abstinència. A partir d’aquest moment, l’individu patirà una necessitat física que el convertirà en addicte. En conseqüència, establirà una relació de dependència psicològica amb la droga que l’obligarà, a través d’un canvi de conducta, a consumir-ne de nou.
