L’ús d’un xarop per a la tos amb finalitats lúdiques no és tan nou ni tan freqüent com de vegades es dóna a entendre. Javier Porto, director terapèutic de CC Adicciones, creu que se n’ha magnificat la rellevància. En la seva opinió, “són pràctiques vinculades al sensacionalisme mediàtic que a un augment que suposi un risc per a la salut pública”. Però no per això deixa de plantejar importants riscos per a la salut.
Javier assenyala que els compostos actius del xarop per a la tos “solen aparèixer en dosis molt baixes per aconseguir l’efecte d’alleujament en processos catarals i gripals”. Aquests són:
Codeïna
Des de fa més d’una dècada, l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps) exigeix que els fàrmacs amb codeïna es dispensin sempre amb recepta mèdica.És un derivat opiacis i els consumidors lúdics prenen xarops amb codeïna per sentir sensació de placidesa, tranquil·litat, benestar…
Dextrometorfà
Ha cobrat major rellevància en els últims anys perquè els productes que el contenen no requereixen recepta mèdica. El seu efecte produeix activació, al·lucinacions i símptomes dissociatius. Qui el consumeix busca “sentir desinhibició, certa eufòria, activació i algun tipus de confusió divertida…“.
Malgrat conèixer-se el poder addictiu de la codeïna, no està catalogada la dependència que podrien produir els xarops per a la tos. Javier indica que els principals riscos són:
- Intoxicació
- Mort per sobredosi de codeïna.
- Dany hepàtic i cardiovascular.
- Pèrdua de coneixement i visió borrosa.
- Rigidesa muscular i febre alta.
- Problemes de retenció de memòria a curt termini.
Els riscos incrementarien si el consum d’aquest tipus de fàrmacs fos continuat, però tal com apunta Morente, infermer i professor de la Universitat Pontifícia de Comillas, la “gran majoria de consumidors són experimentals o esporàdics, i no habituals o compulsius”.
