La feina ocupa un lloc important en la vida de l’adult i té possibilitats de convertir-se en la prioritat que marca la seva vida, passant per davant de qualsevol altra circumstància. En aquesta situació pot aparèixer el que coneixem com a addictes a la feina o, amb el terme més conegut en anglès, workaholics.
La Dra. Barbara Killinger explica que «una persona addicta a la feina és algú tan obsessionat amb ella que gradualment es mostra incapaç emocionalment i addicte al poder i al control de forma compulsiva, amb la finalitat d’obtenir aprovació i reconeixement públic dels seus èxits». El títol d’un dels seus llibres ja és un avís: «Workaholics. Els addictes respectables. Guia de supervivència per a la família».
Quines conseqüències afecten els workaholics?
L’accelerat i obsessiu estil de vida adoptat pels workaholics comporta conseqüències perjudicials per a la seva salut física i mental. Com atacs de pànic, depressió, alteració de la son, fatiga, mal humor, estrès i ansietat.
Sovint es fa impossible mantenir relacions amb altres persones. Ja que no pot desconnectar quan arriba a casa i evita situacions de contacte social si no és a la feina.
Generalment, les persones addictes a la feina solen ser perfeccionistes i addictes a l’adrenalina, resultant del treball excessiu. L’obsessió amb la feina es pot desencadenar a partir de l’aparició de problemes personals. D’aquesta manera, blinden la ment les 24 hores del dia amb temes controlables com la feina i fugen així d’una realitat poc conflictiva. També hi ha un risc més gran d’addicció a la feina quan la persona ocupa un lloc de responsabilitat o creu que pot aconseguir un ascens. Freqüentment l’element més comú sol ser la necessitat de reconeixement i acceptació.
Què és el Karoshi?
Passada la primera desena del s. XXI, al Japó, un terme relacionat amb la feina als 80 torna a ser actualitat: «Karoshi», que es traduiria literalment per «mort per excés de feina». Després de la segona guerra mundial, la feina es va convertir al Japó en l’interès vital central. I va conformar una cultura de workaholics de primer ordre. Amb el temps, les jornades inacabables han derivat en problemes que inclouen la mort com a accident laboral.
Ja sigui com a resposta a situacions donades, com a resultat de l’exigència interioritzada d’una cultura, la dedicació abusiva a la feina en quantitat d’hores i en implicació emocional i intel·lectual, està produint situacions de karoshi i no solament al Japó.
Cal arribar a un desenllaç de mort per reflexionar sobre la forma en què algunes persones exerceixen la seva feina?
Ens movem en el difícil àmbit de l’addicció respectable. Fins i tot, des de certs sistemes de valors, desitjable.
Ja és difícil prevenir o recuperar-se de l’addicció a certes substàncies socialment tolerades com l’alcohol. I l’addicció a la feina presenta reptes encara més complexos. Els qui la pateixen plantegen problemes de diagnòstic adequat. I el procés de rehabilitació presenta característiques molt distintes a la tòpica idea de l’addicte i de l’addicció. No obstant això, no deixa de ser la manifestació d’una conducta addictiva que pot tenir el seu tractament.
