L’aprenentatge estimula les nostres cèl·lules cerebrals.
Sembla que les noves idees, l’aprenentatge al llarg de la nostra vida i la creativitat ens beneficia en molts àmbits de la nostra vida. S’ha intuït en molts treballs científics que aquestes activitats modelen les nostres neurones per bé. Però el canvi molecular específic que es produeix al cervell encara no s’havia descrit.
Investigadors de la University of British Columbia acaben de fer-ho. En un nou estudi publicat a la revista Nature Neuroscience, han identificat un canvi molecular important que ocorre al cervell quan aprenem i memoritzem. La recerca mostra que l’aprenentatge estimula les nostres cèl·lules cerebrals. De tal manera que provoca la unió d’un àcid gras petit a una proteïna del cervell, l’anomenada delta-catenina. Segons l’estudi, aquesta modificació bioquímica és essencial en la producció dels canvis en la connectivitat cerebral associats amb l’aprenentatge.
En models animals, els científics van trobar gairebé el doble de quantitat de delta-catenina modificada al cervell després que aprenguessin sobre nous llocs. Si bé aquesta proteïna ja havia estat vinculada en recerques prèvies amb l’aprenentatge, aquest estudi és el primer a descriure el seu paper en el mecanisme molecular que subjau en els processos de formació de la memòria, és a dir, aporta una millor comprensió de les eines que el nostre cervell utilitza per aprendre i recordar.
Malalties neurològiques.
L’estudi també dóna una idea de com aquests processos s’alteren en les malalties neurològiques. En aquest sentit, podria proporcionar una explicació per a algunes discapacitats mentals, asseguren els investigadors. Com van descobrir investigadors de la Universitat de Los Angeles el 2004, persones que neixen sense el gen de la proteïna tenen una forma greu de retard mental. Aquest és el síndrome del miول de gat, un rar trastorn genètic anomenat així pel plor agut. Sent similar al dels gats, que emeten els nens afectats. Més interessant encara, la interrupció del gen delta-catenina en alguns estudis també s’ha observat en alguns pacients amb esquizofrènia.
Segons els investigadors, es requereixen més recerques per determinar la importància de la delta-catenina. Quant a la construcció de la connectivitat cerebral en l’aprenentatge i la memòria. A més, també es creu que les interrupcions d’aquestes connexions nervioses podrien estar relacionades amb l’aparició de malalties neurodegeneratives. Com l’Alzheimer i la malaltia de Huntington. Comprendre aquests processos bioquímics és important per al manteniment correcte d’aquestes connexions. I podria, ajudar a solucionar les anomalies de les cèl·lules nervioses que es produeixen en aquests estats de malaltia.
Fonts: www.medciencia.com i University of British Columbia
