Fer el primer pas per afrontar una addicció pot generar dubtes, por i incertesa. La persona afectada pot no saber si realment necessita tractament, mentre que la família sol preguntar-se com actuar, quina informació ha de facilitar i si cal ingressar en una clínica.
La primera visita a un centre d’addiccions serveix precisament per aclarir aquestes qüestions. No és un examen ni un interrogatori. És una valoració inicial i confidencial que permet conèixer la situació de la persona, avaluar-ne les necessitats i orientar-la cap al tractament més adequat.
Durant aquesta primera consulta, l’equip professional analitza el tipus d’addicció, la freqüència i la durada del consum, les conseqüències físiques i psicològiques, l’entorn familiar i la capacitat de la persona per mantenir l’abstinència fora d’un entorn protegit.
A partir d’aquesta informació es pot recomanar un tractament ambulatori, un programa residencial amb ingrés o una altra modalitat adaptada a les circumstàncies del pacient.
Necessites orientació per a tu o per a un familiar?
Sol·licita una primera valoració confidencial a CC Addiccions
Què passa a la primera visita a un centre d’addiccions?
La primera visita comença habitualment amb una conversa en un entorn privat i lliure de judicis. L’objectiu és conèixer què passa, resoldre els dubtes més urgents i determinar quin nivell d’atenció pot necessitar la persona.
En aquesta primera consulta no s’espera que el pacient tingui totes les respostes ni que sigui capaç d’explicar-ne perfectament la situació. Moltes persones arriben confoses, preocupades, cansades o pressionades per les conseqüències que està provocant el consum.
El professional encarregat de la valoració pot preguntar:
- Quina substància o conducta està causant el problema.
- Des de quan hi ha el consum o comportament addictiu.
- Amb quina freqüència es produeix.
- Quina quantitat es consumeix aproximadament.
- Si hi ha hagut intents anteriors de deixar-ho.
- Què passa quan la persona intenta parar.
- Si hi ha problemes mèdics o psicològics.
- Si es prenen medicaments.
- Com està afectant la situació a la família, la feina o els estudis.
- Si hi ha deutes, problemes legals o conflictes personals.
- Quin suport familiar i social que té la persona.
- Si està disposada a iniciar un tractament.
Aquesta informació ajuda a fer una primera aproximació a la gravetat del problema. L’atenció a les drogodependències contempla, entre altres intervencions, la detecció, avaluació, diagnòstic i planificació d’un abordatge terapèutic integral.
Qui fa la valoració inicial?
La valoració l’ha de fer professionals amb formació i experiència en addiccions. Depenent del centre i de la situació del pacient, poden intervenir professionals de diferents disciplines.
L’equip pot estar compost per:
- Personal mèdic.
- Professionals de la psicologia.
- Psiquiatria.
- Infermeria.
- Treball o educació social.
La participació de diferents perfils permet valorar la situació des d‟una perspectiva més àmplia. L’addicció no afecta únicament el consum: també pot influir en la salut física, l’estat emocional, les relacions, l’economia, la feina i la vida quotidiana.
CC Addicciones disposa d’un equip professional especialitzat i ofereix programes residencials i alternatives ambulatòries, de manera que l’orientació es pot adaptar a les necessitats detectades durant l’avaluació.
Coneix l’equip professional de CC Addiccions.
Quina informació es pregunta sobre el consum?
Una part important de la primera consulta consisteix a conèixer la relació que la persona manté amb la substància o la conducta addictiva.
No es tracta només de preguntar quant consumeix. També cal comprendre en quines situacions apareix el consum, quina funció compleix i quines conseqüències està generant.
Tipus de substància o conducta
Cal identificar si el problema està relacionat amb:
- Alcohol.
- Cocaïna.
- Cannabis.
- Benzodiazepines o altres medicaments.
- Opiacis.
- Ketamina o altres drogues.
- Joc i apostes.
- Sexe o pornografia.
- Compres compulsives.
- Pantalles, videojocs o xarxes socials.
- Altres substàncies o comportaments.
També és important saber si hi ha policonsum, és a dir, si es combinen diverses substàncies.
Freqüència i quantitat
El professional preguntarà amb quina freqüència es produeix el consum, quines quantitats es fan servir i si aquestes han augmentat amb el temps.
La necessitat de consumir quantitats més grans, la pèrdua de control o la dificultat per passar determinats períodes sense consumir poden indicar que el problema està evolucionant.
Intents anteriors de deixar-ho
Haver intentat abandonar el consum sense aconseguir-ho aporta informació important. El professional pot preguntar:
- Quant de temps va durar l’abstinència.
- Què va ajudar durant aquest període.
- Què va provocar la recaiguda.
- Si hi va haver símptomes físics o psicològics.
- Si es va rebre ajut professional.
- Quin tractament es va seguir anteriorment.
Una recaiguda no vol dir que la recuperació sigui impossible. Podeu indicar que cal revisar l’enfocament, augmentar el suport o utilitzar una modalitat de tractament més intensiva.
Conseqüències del consum
També s’analitza com afecta l’addicció a diferents àrees:
- Salut física.
- Ansietat, depressió o canvis emocionals.
- Somni i alimentació.
- Relacions familiars i de parella.
- Treball o estudis.
- Economia.
- Conductes de risc.
- Problemes legals.
- Aïllament social.
- Pèrdua dactivitats i interessos.
La valoració no es limita a detectar-ne el consum. Heu d’estudiar la gravetat de la conducta addictiva, l’estat psicològic i la possible existència d’altres problemes de salut mental.
Avaluació mèdica, psicològica i familiar
Una avaluació completa ha de tenir en compte diverses dimensions de la vida de la persona. Això permet dissenyar un pla personalitzat en comptes d’aplicar la mateixa solució a tots els pacients.
Valoració mèdica
L’avaluació mèdica pot incloure preguntes sobre:
- Malalties actuals o anteriors.
- Medicació prescrita.
- Antecedents d´intoxicacions.
- Símptomes dabstinència.
- Convulsions o pèrdues de coneixement.
- Problemes cardiovasculars, hepàtics o respiratoris.
- Dolor o altres símptomes persistents.
- Embaràs, quan correspongui.
- Historial dingressos hospitalaris.
Depenent del cas, l’equip pot considerar necessari fer exploracions, analítiques o derivacions mèdiques.
No totes les substàncies s’han d’abandonar bruscament sense supervisió. En algunes situacions, especialment quan hi ha un consum prolongat o intens, la retirada pot requerir control sanitari.
Valoració psicològica
L’avaluació psicològica cerca comprendre com es troba la persona i quins factors estan relacionats amb l’addicció.
Es pot analitzar:
- Estat dànim.
- Ansietat.
- Impulsivitat.
- Motivació per canviar.
- Autoestima.
- Capacitat per controlar els impulsos.
- Situacions que desencadenen el consum.
- Estratègies d‟afrontament.
- Antecedents de trauma.
- Existència de pensaments autolesius.
- Possibles trastorns psicològics associats.
L’actitud del professional ha de facilitar un clima de confiança. L’empatia i l’absència de confrontació innecessària és especialment important quan la persona mostra dubtes o poca motivació per canviar.
Valoració familiar i social
L’addicció sol afectar també les persones properes. Per això, pot ser necessari conèixer:
- Amb qui viu el pacient.
- Com és la convivència.
- Quines persones poden recolzar-ho.
- Si hi ha conflictes o situacions de violència.
- Si la família facilita involuntàriament el consum.
- Si hi ha menors o persones dependents afectades.
- Com és la situació laboral i econòmica.
- Quines activitats duu a terme durant el dia.
- Quines relacions manté fora de lentorn de consum.
Una avaluació multidimensional pot contemplar la salut, el consum, la situació familiar, les relacions socials, la feina i el lleure.
CC Addiccions ofereix orientació i suport específic per a familiars, a més de teràpies familiars i de parella dins del seu abordatge integral.
Com es decideix entre ingrés i tractament ambulatori?
Un dels principals dubtes durant la primera visita és si caldrà ingressar en una clínica.
La resposta depèn de la valoració professional. No totes les persones necessiten el mateix nivell d’atenció i la decisió no s’hauria de prendre només per comoditat, preu o preferències familiars.
Quan es pot recomanar un ingrés
L’ingrés residencial es pot valorar quan:
- Hi ha una pèrdua de control important.
- La persona no aconsegueix deixar de consumir al seu entorn.
- Hi ha risc de síndrome dabstinència.
- L’ambient habitual en facilita el consum.
- Hi ha recaigudes freqüents.
- Hi ha deteriorament físic o psicològic.
- La convivència familiar ha esdevingut insostenible.
- La persona necessita supervisió i suport intensiu.
- Els tractaments anteriors no han estat suficients.
- Cal separar temporalment el pacient dels estímuls associats al consum.
Quan pot ser adequat un tractament ambulatori
El tractament ambulatori permet assistir a consultes i teràpies sense romandre ingressat al centre.
Es pot considerar quan:
- La situació clínica permet romandre al domicili.
- Hi ha motivació i compromís amb el tractament.
- La persona té un entorn estable.
- Compte amb suport familiar o social.
- Podeu acudir regularment a les sessions.
- No hi ha un risc immediat que requereixi supervisió residencial.
- És possible mantenir les responsabilitats familiars, laborals o acadèmiques sense comprometre’n la recuperació.
A CC Addiccions, la modalitat ambulatòria ofereix seguiment psicològic i terapèutic sense necessitat d’ingrés, sempre que la situació del pacient ho permeti.
Què pot fer la família abans de la primera consulta?
La família pot tenir un paper important, però no ha d’assumir per si sola la responsabilitat del tractament.
Abans de la consulta pot ser útil preparar informació sobre:
- Substàncies o conductes detectades.
- Canvis recents de comportament.
- Episodis de pèrdua de control.
- Intents anteriors de deixar el consum.
- Problemes mèdics coneguts.
- Medicació habitual.
- Ingressos o urgències anteriors.
- Conseqüències econòmiques, laborals o familiars.
- Situacions de risc.
- Dades de professionals que hagin atès prèviament el pacient.
Convé presentar els fets de manera clara, evitant insults, amenaces o discussions durant la consulta.
La família també ha d’explicar com viu la situació. El tractament no consisteix només a aconseguir que la persona deixi de consumir. En molts casos també cal treballar la comunicació, els límits i les dinàmiques familiars.
Si la persona afectada es nega a acudir-hi, els familiars poden sol·licitar una orientació professional per saber com actuar i com plantejar-li la necessitat de tractament.
Quina documentació cal portar?
El centre pot indicar quina documentació concreta necessita. De forma general, pot resultar útil portar:
- Document didentitat.
- Informes mèdics recents.
- Analítiques disponibles.
- Informes psicològics o psiquiàtrics.
- Llista de medicaments i dosis.
- Informació sobre al·lèrgies.
- Dades de tractaments anteriors.
- Informes durgències o ingressos hospitalaris.
No disposar de tots aquests documents no hauria d’impedir fer un primer contacte. La valoració inicial també serveix per determinar quina informació addicional serà necessària.
Cal prendre una decisió durant la primera visita?
La primera consulta ha dajudar a prendre una decisió informada. El pacient i la família han de poder conèixer:
- Quin problema s’ha identificat inicialment.
- Quina modalitat de tractament es recomana.
- Per què es proposa aquesta modalitat.
- Quins professionals hi participaran.
- Quins són els passos següents.
- Quina participació tindrà la família.
- Quina disponibilitat hi ha.
- Quina és la durada estimada.
- Quin cost té el tractament?
- Quines normes i condicions s’han de conèixer.
A CC Addiccions, el procés d’admissió comença amb un primer contacte i una orientació inicial. Posteriorment es valoren l’addicció, la situació mèdica, la disposició per participar al tractament i el programa que pot resultar més adequat.
Quan no convé esperar una primera consulta programada
Una primera valoració en un centre d’addiccions no substitueix els serveis d’urgències.
Cal sol·licitar atenció urgent quan hi ha una situació que pot posar en perill immediat la persona o els qui l’envolten.
Entre altres situacions, cal actuar amb urgència quan hi ha:
- Pèrdua de coneixement.
- Dificultat greu per respirar.
- Convulsions.
- Dolor intens al pit.
- Confusió extrema.
- Agitació o agressivitat incontrolable.
- Sospita d’intoxicació o sobredosi.
- Idees suïcides o risc dautolesió.
- Risc de violència envers altres persones.
Davant d’una pèrdua de coneixement relacionada amb una possible sobredosi, el Pla Nacional sobre Drogues recomana trucar immediatament al 112.
Què passa després de la valoració?
Després de la primera consulta, l’equip us pot proposar:
- Ampliar lavaluació mèdica o psicològica.
- Sol·licitar documentació o proves complementàries.
- Iniciar un tractament ambulatori.
- Organitzar un ingrés residencial.
- Derivar un altre recurs més adequat.
- Orienteu la família mentre es prepara el tractament.
- Establir un pla inicial dintervenció.
Cal recomanar la recomanació a la situació real del pacient. Una valoració completa permet dissenyar un tractament personalitzat, establir objectius i revisar-ne posteriorment l’evolució.
El primer contacte no obliga a tindre resolt tot el procés. La seva funció és transformar la incertesa en un pla concret i segur.
No heu d’afrontar aquesta situació sense ajuda.
Si tu o un familiar esteu travessant un problema d’addicció, l’equip de CC Addicciones pot escoltar el vostre cas, resoldre els primers dubtes i orientar-vos sobre el tractament més adequat.
Preguntes freqüents sobre la primera visita a un centre d'addiccions
La primera consulta és confidencial?
Sí. La informació sanitària i personal s’ha de tractar de manera confidencial. CC Addicciones presenta el seu procés d’admissió com a privat i confidencial.
Hi pot anar primer un familiar sense el pacient?
Sí. Quan la persona afectada no reconeix el problema o es nega a demanar ajut, la família pot sol·licitar orientació professional per aprendre a abordar la situació.
És obligatori ingressar després de la valoració?
No. L’ingrés es recomana només quan la situació del pacient ho requereix. En altres casos es pot proposar tractament ambulatori o una altra modalitat datenció.
Quan dura la primera valoració?
La durada pot variar segons la complexitat del cas, la informació disponible i el nombre de professionals que hi hagin d’intervenir. El que és important és disposar del temps suficient per comprendre la situació i resoldre els dubtes principals.
Què passa si la persona ha recaigut després d'un altre tractament?
La recaiguda s’ha d’analitzar per conèixer quins factors l’han provocada. Pot ser necessari modificar el pla, reforçar-ne el seguiment o valorar una modalitat de tractament diferent.
La família participa al tractament?
Pot participar quan resulti adequat i hi hagi consentiment, respectant la confidencialitat del pacient. L´orientació i la teràpia familiar poden ajudar a millorar la comunicació, establir límits i reforçar el procés de recuperació.
Es pot rebre tractament sense deixar de treballar?
En alguns casos es pot recomanar una modalitat ambulatòria compatible amb la vida laboral. Tot i això, aquesta decisió depèn del nivell de gravetat, l’entorn del pacient i la capacitat per mantenir el tractament fora d’un centre residencial.
Com sé si he de demanar una valoració?
Convé consultar quan hi ha pèrdua de control, intents fallits d’abandonar el consum, conseqüències físiques o emocionals, conflictes familiars, problemes laborals o necessitat creixent de consumir. No cal esperar que la situació sigui extrema per sol·licitar orientació.
