Les apostes esportives i el joc en línia han fet que apostar sigui més accessible que mai. Des del telèfon mòbil és possible fer una aposta en qüestió de segons, consultar resultats contínuament o jugar a qualsevol hora del dia.
Aquesta facilitat daccés pot fer que determinades conductes passin desapercebudes per a lentorn familiar.
Una persona amb problemes de joc no sempre comença perdent grans quantitats de diners ni reconeix des del principi que té un problema. De vegades, els primers senyals deludopatia apareixen en forma de canvis de comportament, ocultació d’informació, preocupació constant per les apostes o dificultats econòmiques que la família interpreta inicialment com una cosa puntual.
Reconèixer aquests senyals a temps és important per poder cercar ajuda abans que la situació s’agreugi.
Quan les apostes esportives es poden convertir en un problema?
Apostar ocasionalment no vol dir necessàriament que hi hagi una addicció al joc.
El problema apareix quan la persona perd el control sobre la conducta de jugar o apostar, continua fent-ho malgrat les conseqüències negatives i comença a dedicar cada cop més temps, diners o atenció al joc.
A les apostes esportives, a més, hi ha un factor que pot dificultar la percepció del problema: la persona pot interpretar les apostes com una activitat relacionada amb els seus coneixements esportius.
«Jo controlo de futbol», «sé quins equips guanyaran» o «només apostat quan hi ha un partit interessant» són arguments que es poden utilitzar per justificar una conducta que progressivament es torna més freqüent.
La qüestió no és únicament quants diners s’aposten, sinó quin lloc ocupa el joc a la vida de la persona i si hi ha capacitat real per controlar-lo.
Senyals de ludopatia que la família pot passar per alt
Alguns senyals són evidents, però d’altres es poden confondre amb canvis normals de comportament.
1. Consulta constantment resultats i quotes
Un dels primers senyals pot ser la necessitat d’estar pendent de partits, resultats, quotes o aplicacions d’apostes.
La persona pot consultar el mòbil de manera repetitiva, fins i tot durant reunions familiars, menjars o activitats quotidianes.
Quan una part important de la seva atenció està centrada en el joc, convé observar si és una conducta ocasional o una preocupació cada cop més present.
2. Comença a amagar quant juga
L’ocultació és un senyal especialment important.
Pot començar dient que ha fet una aposta petita quan en realitat ha apostat més diners, amagar moviments bancaris o evitar parlar sobre les quantitats que destina al joc.
També podeu utilitzar diferents comptes o aplicacions per dificultar que altres persones coneguin la magnitud del problema.
Quan hi ha una necessitat constant d’amagar la conducta de joc, és recomanable parar atenció.
3. Hi ha moviments de diners que no sap explicar
Les dificultats econòmiques poden aparèixer progressivament.
Pagaments freqüents, retirades d’efectiu, transferències, préstecs entre familiars o utilització excessiva de targetes poden ser alguns dels senyals que detecta primer l’entorn.
De vegades, la persona assegura que necessita diners per a altres despeses, quan en realitat els utilitza per continuar apostant.
El problema es pot agreujar quan intenta recuperar els diners perduts fent noves apostes.
4. Intenta recuperar les pèrdues apostant més
Aquesta és una de les dinàmiques més perilloses de la ludopatia.
Després de perdre diners, la persona pot pensar que necessita fer una altra aposta per recuperar-los. Si torneu a perdre, augmenteu la quantitat o busqueu noves oportunitats per apostar.
Es genera així un cercle:
pèrdua → necessitat de recuperar → nova aposta → nova pèrdua → aposta de més risc.
Des de fora pot semblar simplement una mala ratxa. No obstant això, la necessitat de continuar jugant per recuperar les pèrdues pot indicar que hi ha una pèrdua de control sobre la conducta.
5. Es mostra irritable quan no pot apostar
Un altre senyal que pot passar desapercebut són els canvis d’humor.
La persona es pot mostrar especialment nerviosa, irritable o inquieta quan no pot jugar, quan no té diners disponibles o quan algú intenta qüestionar les apostes.
També podeu perdre interès per activitats que abans gaudia i dedicar cada vegada més temps al joc.
6. Comença a demanar diners prestats
Demanar diners de manera puntual no implica necessàriament una ludopatia.
No obstant això, quan els préstecs es tornen freqüents, apareixen deutes o la persona sol·licita diners sense explicar clarament per què els necessita, pot ser un senyal d’alarma.
Especialment si aquestes peticions coincideixen amb altres comportaments relacionats amb el joc.
7. Canvia el comportament amb la família
La ludopatia no afecta únicament les finances.
La persona pot començar a aïllar-se, discutir més sovint, mentir, incomplir compromisos familiars o mostrar-se emocionalment distant.
També podeu deixar de participar en plans familiars perquè preferiu quedar-vos a casa jugant o perquè necessiteu disposar de temps per seguir les apostes.
Aquests canvis poden ser difícils de relacionar inicialment amb el joc, però adquireixen més importància quan apareixen juntament amb problemes econòmics o secretisme.
8. Diu que pot deixar-ho quan vulgui
Una frase freqüent és: «Quan vulgui, ho deixo».
El problema és que la capacitat de controlar el joc no es demostra per la intenció de deixar-ho, sinó per la possibilitat real de fer-ho.
Si la persona ha intentat deixar d’apostar diverses vegades i torna a fer-ho, redueix temporalment el joc però després recupera el mateix patró o necessita establir contínuament noves promeses per controlar les apostes, hi pot haver un problema que requereixi intervenció professional.
Com saber si hi ha una addicció al joc?
No hi ha un únic senyal que permeti determinar per si sol que una persona té ludopatia.
Cal observar el conjunt de comportaments i, especialment, si el joc està provocant conseqüències negatives a diferents àrees:
- Problemes econòmics o acumulació de deutes.
- Conflictes familiars o de parella.
- Mentides relacionades amb els diners o les apostes.
- Pèrdua dinterès per altres activitats.
- Dificultats laborals o acadèmiques.
- Necessitat d’apostar quantitats cada cop més grans.
- Intents fallits de controlar o abandonar el joc.
- Preocupació constant per les apostes.
- Ús del joc com a manera d’escapar de problemes emocionals.
Quan diversos senyals apareixen de manera continuada, és recomanable sol·licitar una valoració especialitzada.
Què pot fer la família davant d’una possible ludopatia?
La família se sol trobar en una situació complicada. D’una banda, vol ajudar; de l’altra, pot sentir frustració, enuig o por davant les conseqüències econòmiques i personals del joc.
Una de les primeres recomanacions és evitar normalitzar o encobrir les conseqüències de la conducta addictiva.
Per exemple, pagar repetidament els deutes sense abordar el problema pot evitar temporalment una conseqüència, però no necessàriament ajuda a modificar la conducta.
També és important parlar amb la persona des de la preocupació i no només des del retret.
L’objectiu hauria de ser afavorir que accepti una valoració professional.
A CC Addiccions disposem d’un servei específic de suport a les famílies de persones amb addiccions, on s’ofereix orientació i acompanyament perquè els familiars puguin fer front a la situació amb eines adequades.
Tractament de la ludopatia: demanar ajuda és el primer pas
La ludopatia és una addicció que pot afectar l’estabilitat econòmica, emocional, familiar i social de la persona.
Les apostes esportives i el joc en línia poden fer que el problema romangui ocult durant molt de temps, especialment quan la persona manté aparentment una vida normal.
Per això és important no esperar que apareguin grans deutes o conseqüències greus per actuar.
A CC Addiccions comptem amb un programa especialitzat de tractament de ludopatia, que aborda l’addicció al joc mitjançant un enfocament integral que pot incloure teràpia individual, teràpia grupal i suport familiar.
Si sospites que algú proper té un problema amb el joc
No cal esperar a tenir la certesa absoluta que hi ha una ludopatia per demanar orientació.
Si has observat canvis en el comportament, problemes econòmics, ocultació d’apostes, necessitat de recuperar pèrdues o una preocupació constant pel joc, parlar amb professionals pot ajudar-te a entendre què passa i com actuar.
La detecció primerenca pot facilitar la intervenció i evitar que el problema continuï avançant.
Si les apostes esportives o el joc en línia estan començant a afectar una persona o la seva família, buscar ajuda professional pot ser el primer pas per recuperar el control.
Preguntes freqüents sobre ludopatia i apostes esportives
Com es pot saber si una persona té problemes amb les apostes esportives?
Alguns senyals d’alerta són apostar cada cop més diners, ocultar les apostes, intentar recuperar les pèrdues jugant de nou, demanar diners prestats, mostrar irritabilitat quan no pot apostar o intentar deixar-ho sense aconseguir-ho. La presència de diversos senyals pot indicar la necessitat d’una valoració professional.
Quan les apostes esportives es consideren una addicció?
Les apostes es poden convertir en una addicció quan la persona perd el control sobre el joc, no aconsegueix reduir-lo o abandonar-lo i continua apostant malgrat les conseqüències negatives. No depèn únicament de la quantitat de diners apostats, sinó de l’impacte que té el joc i de la pèrdua de control.
Quins són els símptomes de la ludopatia?
Entre els símptomes es pot trobar la preocupació constant pel joc, la necessitat d’apostar quantitats més grans, els intents fallits de deixar de jugar, ocultar informació sobre les apostes, perseguir les pèrdues i experimentar problemes econòmics, familiars, laborals o emocionals relacionats amb el joc.
Què pot fer la família si sospita que algú és ludòpata?
La família pot expressar la seva preocupació sense recórrer únicament a retrets, evitar encobrir les conseqüències econòmiques del joc i cercar orientació professional. El suport especialitzat pot ajudar a comprendre la situació i saber com actuar sense assumir el problema ni les responsabilitats de la persona afectada.
La ludopatia es pot tractar?
Sí. La ludopatia es pot tractar mitjançant intervenció psicològica i terapèutica especialitzada. El tractament cerca recuperar el control sobre la conducta de joc, treballar els factors que mantenen l’addicció i prevenir recaigudes. La participació i l’orientació de la família també pot ser important durant el procés de recuperació.
