La cura del son és un tractament amb finalitat terapèutica que es va popularitzar als anys 20 per curar l’esquizofrènia i les addiccions a substàncies. Consisteix a administrar un hipnòtic entre 1 i 3 setmanes consecutives, per induir el son durant aproximadament 20 hores al dia.
Tot i que la tècnica ja resulta dubtosa només de llegir en què consisteix, hi ha moltes persones que encara creuen que això pot funcionar. És per aquest motiu que, a continuació, exposem més informació sobre aquest tipus de cura, els motius per descartar-la com a solució i la manera correcta de tractar les addiccions amb eficàcia.
En què consisteix la cura del son?
La teoria es basa en el fet que fent dormir el pacient es pot recuperar la seva estabilitat mental o curar-lo d’una addicció, però com veurem a continuació, aquesta és una idea que cal desestimar.
La hipòtesi defensa que, en mantenir el cervell en un estat de repòs prolongat, aquest pot experimentar una mena de deshabituació a la substància causant de la dependència. En teoria, la relaxació —relativament artificial— que experimentaria el cervell en aquestes condicions, aconseguiria reduir els efectes adversos i estimulants del consum de psicotròpics. A més, aquest son induït faria que, en despertar, l’organisme estigués més relaxat i predisposat a la psicoteràpia.
Existeix la creença que l’impacte curatiu es deu a l’efecte catàrtic del descans, però també hi ha qui creu que amb aquesta “desconnexió” del cervell es produeix un efecte diencèfalic i una ruptura de les connexions subcorticals, promovent la recuperació de l’addicció. La qüestió és que no hi ha resultats concloents ni avalats pels professionals i és per això que se’n desaconsella la posada en pràctica.
Els desavantatges més significatius
En primer lloc, trobem el fet que exposar-se als riscos d’un procediment sense garanties pot resultar perillós per a la salut. Els fàrmacs administrats per induir el son poden tenir efectes secundaris i s’han donat casos de mort.
A més, la cura del son resulta més cara del que alguns podrien pensar, ja que requereix supervisió activa, cosa que sovint implica un ingrés hospitalari o la contractació d’un professional per fer visites molt seguides al domicili, que hauria d’estar correctament equipat per dur a terme el tractament.
D’altra banda, és important tenir en compte les variables individuals pròpies del pacient i el seu estat de salut. Les complicacions que es poden donar van des de la hipertèrmia i la retenció urinària fins a problemes per empassar o fins i tot coma, a més de la mort ja esmentada, habitualment derivada de l’alta dosi de medicaments per induir el son o de la interacció entre aquests mateixos fàrmacs.
La problemàtica de provar teràpies alternatives com la cura del son
En la recerca de mètodes alternatius per recuperar l’estabilitat mental de qui pateix trastorns psicològics, s’ha escrit i investigat molt sobre teràpies i cures pseudonaturals. I és que, per a qui té menys recursos econòmics o no s’atreveix a demanar l’ajuda professional imprescindible per múltiples motius, qualsevol proposta sembla tenir potencial. Tot i així, és important discernir entre els mètodes efectius i aquells que no ho són pel bé del pacient.
Els primers són un grup ben definit que sempre va acompanyat de la supervisió d’un expert, que sempre que pugui intentarà limitar l’ús de fàrmacs per al tractament. D’altra banda, existeixen les propostes de caràcter experimental, que ja venen acompanyades d’inexactituds i habitualment de moltes advertències sobre els possibles riscos. Aquestes últimes són les que cal evitar per no agreujar un problema que ja és prou perillós per a qui el pateix.
Els avantatges de seguir un tractament modern i provat
Provar de fer un tractament casolà basat en idees i propostes trobades a Internet mai no és una bona idea. L’efectivitat de qualsevol procés relacionat amb la salut es fonamenta en els pilars d’una supervisió i tutoria professional, a més de la prescripció de solucions que realment funcionen, habitualment pautades de manera individualitzada i personalitzada segons les condicions específiques del pacient.
Intentar teràpies alternatives motivats pels sentiments derivats de l’addicció —que solen ser molt destructius, com la vergonya, la impotència, la soledat o la manca de voluntat, entre d’altres— és contraproduent i pot fer que la situació empitjori. Són tractaments perillosos i poc efectius que, en no aconseguir resultats, poden potenciar aquesta sensació que no hi ha sortida i enfonsar encara més la persona que pateix l’addicció.
Per contra, acudir a un centre especialitzat en addiccions és actualment la millor opció per superar la dependència a qualsevol substància.
Demana ajuda i comença a lluitar per tu
Utilitzant un model propi i provat, els especialistes de CC Adicciones han aconseguit una taxa de recuperació del 86% dels pacients gràcies a la ràtio més alta de professional/pacient d’Espanya. Els tractaments que fem servir han demostrat ser altament eficaços i el nostre ampli equip de psicòlegs, terapeutes i monitors ha aconseguit oferir la millor atenció i una experiència personalitzada en tots els casos.
El model CC Adicciones ha demostrat ser molt eficaç ja que treballa tant amb la malaltia del pacient com amb la família. D’aquesta manera, les possibilitats d’èxit s’incrementen i fan que puguem afirmar amb total seguretat que, definitivament, hi ha sortida, sempre.
Contacta’ns sense compromís davant qualsevol dubte o consulta i ens posarem en contacte amb tu tan aviat com sigui possible. Tens a la teva disposició el nostre telèfon 24 h i un còmode formulari on podràs comunicar-te amb nosaltres per al que necessitis.
