Què hi té a veure una finestra trencada amb l’impacte d’una addicció en la vida d’una persona? Tot i poder establir múltiples analogies, en aquesta ocasió us expliquem la manera de reconduir la vostra situació per evitar que vagi a pitjor. Tant si creieu que podeu tenir una addicció, com si aquesta està diagnosticada, si esteu en fase de recuperació o si el vostre objectiu és evitar recaigudes, aquesta lectura serà del vostre interès.
Ja sabreu que qualsevol conducta addictiva comporta diferents problemes que afecten molt negativament la qualitat de vida del pacient. Sovint, l’addicció pot aparèixer derivada d’un trastorn mental o viceversa. Està comprovat que el risc de patologia dual és molt present en les persones amb addiccions o amb alguna malaltia mental.
Tenint això en compte, és clau conscienciar-nos de la importància de la prevenció, la cura i la recuperació, no només amb la substància o la conducta addictiva en el punt de mira, sinó posant també molta atenció en les alertes conductuals i en les condicions psicològiques de l’afectat.
En aquesta ocasió, parlem d’una condició que sovint afecta els addictes, però també els qui pateixen patologies com la depressió, entre d’altres.
Què és la síndrome de la finestra trencada?
Aquesta síndrome pren el seu nom d’un experiment social realitzat el 1969 pel professor Philip Zimbardo, les conclusions del qual s’han aplicat posteriorment en tota mena de contextos: social, urbanístic, corporatiu i laboral, i fins i tot personal i psicològic.
Aquest experiment es va fer, inicialment, per observar el comportament d’un barri benestant i d’un de conflictiu davant d’un vehicle “abandonat” estacionat al carrer. Mentre que, en un inici, el vehicle només va patir vandalisme al barri conflictiu, en abandonar un cotxe, després de danyar-lo visiblement, a la urbanització bona, aquest també va patir danys addicionals.
La conclusió? En percebre que alguna cosa no només està desprotegida sinó també descuidada, la societat es mostra més destructiva davant d’això. En percebre alguna cosa danyada, les persones pensem que, si ja està descuidada, no hi ha per què actuar amb la mateixa cura o respecte amb què tractaríem alguna cosa que està en bones condicions. Penseu en el cotxe d’un amic: si en entrar el trobeu brut, no us sabrà greu posar-hi els peus plens de fang. Si, per contra, està impecable i noteu que el propietari el cuida molt, intentareu ser el més respectuós possible per no espatllar-lo.
Treballeu la vostra autoestima i recupereu la vostra motivació
Amb vós passa el mateix que amb aquest últim cotxe, amb el qual originalment es va fer l’experiment o amb qualsevol altra possessió, objecte o lloc. Si no us cuideu o us tracteu malament, adoptant i mantenint hàbits nocius, vós mateix promoureu un deteriorament que cada vegada anirà a més. Passa sobretot en persones amb malalties mentals, addictes i/o amb patologia dual. Sentiments derivats d’aquestes afeccions com la culpabilitat, la debilitat o vulnerabilitat i l’estigma a què es veuen subjectes, afecta enormement. Si no es busca ajuda davant d’aquesta situació, la recuperació, encara que possible, serà més complicada i dura per a l’afectat, ja que haurà de sortir d’un forat cada vegada més profund.
Els beneficis de cuidar-se
Per evitar una autodestrucció no desitjada, el primer pas és reconèixer el vostre valor i adonar-vos de les raons que teniu per lluitar per vós. Deixar que l’addicció o la malaltia us arrossegui o us engoleixi no és una opció i per això heu de trobar aquells motius que us impulsin a aconseguir la recuperació.
El desenvolupament d’addiccions es considera multifactorial en no existir un sol motiu que sigui el desencadenant únic. Així i tot, està demostrat que les persones que tenen carències importants o no tenen una bona qualitat de vida —amb aficions i inquietuds o il·lusions, moments de descans o amb una vida social satisfactòria—, són més propenses a desenvolupar una addicció.
Per això, una de les millors accions complementàries que es poden emprendre per prevenir una addicció, recuperar-se’n o evitar recaigudes, és vetllar pel benestar d’un mateix. Crear hàbits que ens proporcionin el control de la nostra vida i que aportin satisfacció, millorarà la situació i crearà el context perfecte per a la recuperació.
No heu de fer-ho en solitari
Si esteu lluitant per controlar i superar una addicció o patologia dual, el més recomanable sempre és demanar ajuda professional. No fer-ho pot ser contraproduent, ja que els intents fallits, que no han de fer-vos sentir malament perquè formen part del procés, poden provocar sentiments molt nocius capaços d’enfonsar-vos encara més.
Lluny de ser una mostra de debilitat, acudir a un terapeuta us dotarà de les eines necessàries per deixar enrere la vostra patologia de forma segura i duradora. Tal com hem comprovat a CC Adicciones, on fa anys que aconseguim que les persones recuperin el control de la seva vida, sortir de l’addicció és possible sempre.
Seguir un procés pautat, desenvolupat per professionals especialitzats en conductes addictives, és clau per minimitzar els danys col·laterals que pot produir una addicció.
Per posar fre a la síndrome de la finestra trencada i començar a treballar en la vostra recuperació de forma constructiva, poseu-vos en contacte amb nosaltres! Som el centre de desintoxicació d’addiccions que us ofereix tot el necessari per aconseguir la recuperació. Contacteu-nos al nostre telèfon 24h o al formulari disponible a la nostra web. Aposta per tu i aconsegueix-ho de la mà dels millors professionals. Ens posarem a la vostra disposició sense llista d’espera i adaptant tot el procés a les vostres necessitats.
Hi ha sortida, sempre!
