L’Organització Mundial de la Salut (OMS) cataloga l’addicció als videojocs com un trastorn de salut mental. Actualment, els videojocs tornen a estar en el punt de mira després dels últims casos succeïts recentment protagonitzats per adolescents addictes als videojocs.
Són un problema o una diversió? Poden ser totes dues coses. Els videojocs són un oci per als més joves que els utilitzen per divertir-se i passar l’estona. Fins i tot, si es juga amb responsabilitat poden tenir beneficis. Ara bé, un mal ús pot convertir-los en un problema perquè es pot desenvolupar una conducta addictiva per jugar a videojocs.
El meu fill és addicte als videojocs: què puc fer?
Si el vostre fill està tenint una conducta preocupant i creieu que pot estar desenvolupant una addicció als videojocs és recomanable que sol·liciteu l’ajuda de professionals experts en addiccions.
És habitual que les addiccions comportamentals, les que no depenen d’una substància sinó d’una conducta, passin per alt. Fins i tot, un cop detectades és comú minimitzar-ne la importància. Per tant, es triga més a sol·licitar ajuda perquè es pensa que <<no n’hi ha per a tant>>, però és important buscar solucions perquè l’addicció als videojocs té efectes nocius per a la salut, tant a nivell físic com mental. A part de les conseqüències que es generaran arran de l’addicció, la persona serà més vulnerable a desenvolupar algun problema de salut mental, com depressió o ansietat.
Prevenció addicció: un ús segur dels videojocs
Anticipar-se a una addicció pot ser complicat perquè depèn de diversos factors, però sempre és possible realitzar una sèrie d’accions per prevenir una addicció als videojocs i que els més petits i adolescents en facin un ús responsable. A CCAdicciones us oferim algunes recomanacions, com per exemple:
- Establir normes. És important posar límits. No donar-los llibertat absoluta perquè juguin quan i quant vulguin. Han d’entendre que jugar a videojocs no està prohibit, però abans han d’haver complert les seves responsabilitats, com els deures.
- Controlar les hores que juguen. Fixar unes hores màximes per jugar i és convenient que no sigui un temps excessiu. Dosificar els moments destinats als videojocs.
- Promoure un altre tipus d’activitats d’oci. No només s’han d’entretenir jugant a videojocs, per molt que els agradi. Hi ha altres alternatives. Proposeu-li activitats que li agradin i que siguin saludables i/o ajudin a estimular la seva creativitat i imaginació.
- Minimitzar l’ús de pantalles i de la tecnologia. En la societat actual, la tecnologia té un protagonisme total, especialment entre els que ja han nascut en l’era tecnològica. Mòbils, tauletes, ordinadors… Formen part del seu dia a dia. Intenteu que s’allunyin almenys durant unes hores d’aquestes noves eines perquè no siguin la seva única manera de distreure’s i que no en depenguin exclusivament quan vulguin entretenir-se.
- Conegueu a quins videojocs juguen i amb qui. Saber els jocs que més li agraden, quin és el seu preferit, si el seu contingut és apropiat per a la seva edat, si juga sol o amb amics… Són dades que serviran per conèixer millor la seva relació amb els videojocs.
- Bona comunicació. És important mantenir una bona relació, que es basi en el diàleg i la comunicació per poder evitar una addicció, i en el cas que es produís, identificar-la al més aviat possible.
- Conscienciar sobre les conseqüències que té l’addicció als videojocs. Advertiu-lo dels perills que pot suposar un abús excessiu.
Símptomes de l’addicció als videojocs
Si teniu dubtes sobre si el vostre fill pateix una addicció, us presentem els símptomes més comuns de l’addicció als videojocs, com:
- Aïllament social. A poc a poc es va distanciant de les seves amistats i del seu cercle més proper. Va abandonant el seu costat més social. Prefereix estar sol jugant que en companyia.
- Canvis de conducta. Mostra ira i irritabilitat si no pot jugar a videojocs. Pot arribar a experimentar la síndrome d’abstinència.
- Abandonament de responsabilitats. En el cas dels adolescents, les seves obligacions acadèmiques. Hi ha un empitjorament del rendiment acadèmic.
- Desatendre la seva autocura. No es preocupa pel seu aspecte físic ni per la seva higiene personal perquè únicament es centra a jugar. Els altres aspectes de la seva vida passen a un segon pla.
- Fatiga visual. Malestar als ulls d’estar tantes hores a l’ordinador jugant. Mirar una pantalla sense descans té conseqüències negatives per a la vista.
- Dolors físics. El fet d’estar tantes hores davant d’una pantalla i fent els mateixos gestos i amb la mateixa postura provoca dolors musculars. A més, com que esdevé un hàbit diari que implica moltes hores, es promou un estil de vida sedentari, perjudicial per a la salut.
Per què els videojocs generen addicció?
Els videojocs són passatemps, però estan dissenyats per ser addictius, per captar l’atenció dels jugadors i això és el que els converteix en interessants per als més joves. Hi ha una sèrie de components que dotaran aquests jocs tecnològics de caràcter addictiu.
Visualment, estan dissenyats per atrapar els adolescents: espais virtuals perfectament creats, personatges cautivadors, colors cridaners, infinitat de possibilitats per cada partida que es juga… En definitiva, expliquen una història amb ganxo fent partícip el jugador de manera directa en cada aventura. Ell és un dels protagonistes o l’únic protagonista i pot afectar el curs de la narració. Aquests elements fan que els joves vulguin seguir jugant.
La competitivitat és un element que contribueix al fet que un videojoc sigui addictiu. Moltes vegades es reprodueix una conducta de voler guanyar i obtenir recompenses. Jugar partides i partides fins a guanyar per tenir la satisfacció personal d’haver superat obstacles del joc.
Aquest tipus de jocs pot suposar una via d’escapament per a adolescents, especialment en aquells que ho estan passant malament o tenen problemes per relacionar-se. Poden ser un personatge desconegut, sense que ningú els identifiqui, i establir contacte amb altres jugadors.
Hikikomori, l’extrem de l’addicció
En els casos més extrems d’addicció, la persona addicta sacrifica qualsevol element de la seva vida que li impedeixi dur a terme l’acció de jugar a videojocs. Fins i tot si això suposa deixar enrere la seva vida, sacrificar hores de son o perdre el contacte real amb persones. És el que es coneix com la síndrome de hikikomori. Aquest terme deriva del verb “hiki” que significa “atrincherar-se”, i de “komoru” que vol dir “entrar”.
Els hikikomoris són persones que viuen tancades a casa seva, sense cap mena de contacte social més enllà de la interacció a través de les pantalles. No acostumen a sortir de casa si no és estrictament necessari i no parlen amb ningú.
Tractament addicció videojocs
Una addicció als videojocs requereix un tractament per part d’especialistes per poder deixar enrere aquest comportament. Com que es tracta d’una addicció sense substància, no serà necessària una desintoxicació com a tal, però sí un tractament basat en la teràpia per controlar la conducta. També és important tractar l’origen de l’addicció, si s’ha desenvolupat per dificultats personals, per un problema de salut mental… Serà necessari identificar-lo per poder tractar-lo i així evitar que s’utilitzin els videojocs com una sortida als problemes.
Demana ajuda
Si necessiteu ajuda professional per a l’addicció als videojocs, a CCAdicciones us podem ajudar. Els nostres especialistes en addiccions us oferiran un tractament per a qualsevol tipus d’addicció, dependència o trastorn de conducta, i us acompanyaran en tot el procés de recuperació. Contacteu amb nosaltres per començar una nova vida, allunyada de l’addicció.
