Quan una persona consumeix substàncies psicoactives de manera més o menys habitual, passa que aquest hàbit acaba provocant que el cos generi tolerància a aquestes substàncies. És aleshores quan per aconseguir els mateixos efectes que al principi, el consumidor ha d’augmentar gradualment la dosi. Una altra opció és allargar el consum perquè l’organisme s’habitui a treballar sense ella. El problema ve quan la persona deixa de consumir o continua, però amb dosis que ja no fan efecte. Apareix en aquell moment la síndrome d’abstinència, que causa una sensació de malestar i patiment que pot variar. I amb ella, apareix també un fort desig de consumir la droga en qüestió. Aquesta sensació s’anomena craving.
Què és el craving?
Podem definir el craving com la urgència o intensa necessitat de consumir una droga. En el cas de no fer-ho, l’individu experimenta un fort patiment físic i/o mental. Aquesta sensació apareix habitualment en els trastorns addictius i pot variar en intensitat i importància. El craving és un factor molt rellevant que pot portar el consumidor a una recaiguda en la seva addicció en experimentar el fort desig de tornar a provar una substància psicoactiva que ja ha provat amb anterioritat. Les recaigudes provocades pel craving poden produir-se després de llargs períodes d’abstinència o fins i tot durant la fase de tractament.
Aquesta sensació d’urgència per tornar a consumir es presenta aviat després de l’abstinència. Pot romandre durant un període llarg de temps, mentre que la síndrome d’abstinència té una durada més limitada en el temps. El craving canvia durant el dia i és més intens durant les primeres hores de la tarda. En canvi, la síndrome d’abstinència acostuma a aparèixer entre les 24 i 48 hores i s’acaba a les tres o quatre setmanes. A més, la síndrome d’abstinència és causada només per la pròpia abstinència, mentre que el craving pot ser provocat per diferents factors com estímuls relacionats amb la droga, per estats emocionals i per l’abstinència.
Contextos d’aparició
L’ànsia de consum d’una droga sol associar-se a la necessitat provocada per l’abstinència d’aquesta, però existeixen altres raons. Els principals moments en què apareix el craving són els següents:
- Síndrome d’abstinència. L’abstinència a una substància a la qual el cos i la ment s’han acostumat pot ser molt dura. Un aspecte important durant aquest període és el com es produeix la retirada del consum. Si aquesta és massa brusca, ràpida o inadequada és habitual que apareguin diferents símptomes que poden ser més o menys perillosos. Fins i tot si la retirada es produeix de forma regulada i correcta, el descens en el consum pot provocar malestar, frustració, ansietat i fins i tot agressivitat. En ambdues situacions, és habitual que el craving es presenti amb l’objectiu d’evitar o disminuir el malestar associat al no consum.
- Recerca de plaer. Encara que no existeixi una necessitat fisiològica com en el cas de l’abstinència, sí que pot aparèixer un fort desig de consum en situacions de patiment vital, abatiment o simple avorriment. Algunes vegades, també es presenta com una forma d’intentar potenciar una experiència gratificant.
- Condicionament estimular. El consum de drogues sol donar-se en un context determinat (llocs, activitats, persones…). A la llarga, entrar en contacte amb determinats tipus d’estímuls pot provocar una elicitació de la resposta de consum, apareixent el craving davant d’aquests estímuls, persones o situacions.
Per què es produeix el craving?
Són diversos els motius que intenten explicar el craving i és que diferents autors i corrents de pensament han tractat de donar una resposta a aquest fenomen. Entre les diferents explicacions que existeixen trobem:
- Explicació segons condicionament. Segons aquesta teoria, existeix una vinculació entre el consum i elements de l’entorn, en la qual aquests elements propicien el consum. D’aquesta manera, es provoca un desig de repetir l’experiència davant de l’estimulació vinculada a ell.
- Explicació neuropsicològica. Un altre raonament per explicar el craving ho fa des del punt de vista neurobiològic. En aquest sentit, aquesta sensació d’urgència per tornar a consumir estaria provocada per l’adaptació del sistema nerviós a la substància. L’addicte quan deixa de consumir manté alterats diferents mecanismes cerebrals com el sistema de recompensa cerebral i la transmissió d’hormones. Quan cessa el consum o no es dóna en la mesura suficient, l’organisme s’altera per l’absència d’elements familiars. Es produeix aleshores un malestar intens associat a la substància que falta, amb la qual cosa apareix el desig de consumir-la. En passar el temps, si no es consumeix, l’encèfal torna a un estat normal, amb la qual cosa la necessitat serà menys intensa.
- Models cognitius. Una teoria més cognitiva afirma que el craving està propiciat per les expectatives i les creences d’autoeficàcia de la pròpia persona. El processament de la informació és un element principal per explicar el craving. Existeixen diversos models cognitius entre els quals destaca el model de doble afecte, un dels més populars. Aquest model apunta a que el craving prové, d’una banda, de l’estat emocional aversiu que provoca la síndrome d’abstinència o fets desagradables i, d’altra banda, de l’estat emocional positiu que genera el consum de la droga. Un altre model és el de processament cognitiu que diu que l’hàbit de consumir s’ha automatitzat en persones drogodependents, amb la qual cosa no consumir es converteix en un esforç. Des d’aquesta perspectiva el craving és un procés no automàtic provocat per l’esforç de no consumir.
Amb tractament és possible trobar una sortida
Sobreposar-se al craving i superar una addicció és possible i el tractament és la millor opció per aconseguir-ho. En general, el mètode més eficaç és la teràpia cognitiu conductual, la qual dota el pacient d’estratègies cognitives per gestionar el craving i les situacions que el provoquen. En resum, enforteixen la persona perquè es resisteixi al desig de tornar a consumir. Al llarg dels nostres anys d’experiència recuperant persones i famílies, a CCAdiccions hem aconseguit fusionar diversos tipus de tractament creant un model específic. El model del nostre centre de desintoxicació manté una elevada taxa de recuperació molt superior a la mitjana d’altres tractaments, amb un 86% de pacients recuperats.
