L’addicció a l’esport, també coneguda com a vigorèxia, és una dependència que pateixen aquelles persones que fan exercici físic en excés. Tot i que no es tracta d’un trastorn alimentari, la pateixen els individus amb una gran preocupació per mantenir la seva figura. Per això, la seva aparició pot donar-se per símptomes similars. Us expliquem en què consisteix i quins són els seus riscos per a la salut.
Què és la vigorèxia?
La vigorèxia és una malaltia psicològica o trastorn obsessiu que comparteixen les persones que no estan satisfetes amb la seva aparença física. Sovint la pateixen homes i dones amb una distorsió de l’esquema corporal notable. És a dir, aquells individus que no són capaços de veure objectivament en quin estat està el seu cos (nivell de greix corporal, to muscular, pes, etc.), i se centren en les seves imperfeccions radicalitzant la seva visió. En conseqüència, senten una necessitat irrefrenable de fer esport per posar-se en forma.
Sovint es relaciona l’addicció a l’exercici físic amb l’anorèxia, ja que es tracta d’un fenomen que causa l’efecte contrari. Per això, rep habitualment el nom d’anorèxia inversa, o dismòrfia muscular per les alteracions físiques que pot causar en la musculatura d’una persona. Motiu pel qual la vigorèxia es classifica també com un trastorn dismòrfic corporal i es troba dins del camp dels trastorns obsessius compulsius. Patir aquesta malaltia afecta tots els àmbits de la vida d’una persona, la seva salut psicològica i fisiològica i danya les seves relacions personals.
Causes de l’addicció a l’exercici físic
Les persones que pateixen addicció a l’esport comparteixen uns trets comuns:
- Mirar-se constantment al mirall per avaluar el seu físic
- No estar mai contents estèticament amb el seu cos
- Prestar atenció al seu pes corporal sovint
- Comparar-se amb altres persones que fan activitats de culturisme
- Les persones obsessives o amb problemes emocionals tenen més probabilitats de patir l’addicció
- Les persones afectades per assetjament o bullying tendeixen a tornar-se addictes a l’exercici físic
Quan una persona comença a desenvolupar un o més d’aquests símptomes, aquests afecten la seva salut emocional. L’individu converteix tots els seus pensaments en fets negatius sobre el seu físic i sent la necessitat de posar remei a la seva situació actual. En conseqüència, acaba abandonant la seva rutina i els seus hàbits quotidians per crear-ne uns altres de nous centrats en l’exercici físic i l’esport.
En una segona fase, la persona comença a seguir dietes baixes en greixos i que continguin molts carbohidrats i proteïnes. En casos més excepcionals, també existeix la possibilitat que consumeixi anabolitzants esteroides i hormones. Es tracta d’una acció complementària a l’exercici físic que l’ajuda a augmentar la massa muscular ràpidament.
Com l’addicció a l’exercici físic afecta la conducta
El canvi més significatiu de la persona que pateix vigorèxia és la creació de nous hàbits. Aquesta desenvolupa un pla d’entrenament basat en l’exercici físic i una alimentació amb una gran aportació energètica. El seu objectiu és aconseguir un cos perfecte estèticament en el menor temps possible.
El programa d’entrenament està basat en la realització d’exercicis físics de manera constant i que ocupen una gran quantitat del seu temps. Aquests són d’un nivell d’intensitat elevat i de gran dificultat per maximitzar el desenvolupament del to muscular. Una de les activitats més habituals és l’aixecament de peses.
En necessitar tant de temps per exercitar el seu cos, la persona amb addicció a l’exercici físic acaba renunciant a altres prioritats. Per exemple, les responsabilitats quotidianes, l’assistència a la feina o el manteniment de les relacions socials amb amics, familiars i coneguts.
Factors que prevenen la vigorèxia
Hi ha algunes pautes de comportament que poden ajudar a frenar o alentir la dependència a l’exercici físic:
- Quan es practiqui esport, comptar sempre amb un entrenador personal
- Fer exàmens físics sovint per avaluar l’estat de salut
- Adaptar els exercicis físics a les capacitats físiques de la persona i a les seves necessitats
- No fer sobreesforços ni córrer riscos innecessaris
- Respectar els moments de descans adequats quan aparegui la fatiga i/o el dolor muscular
- Evitar pensaments negatius centrats en l’estat físic o la imatge estètica per no recaure en l’obsessió
Tractament de l’addicció a l’exercici físic
Tot i que l’addicció a l’exercici físic pot tenir algun factor biològic, es tracta majoritàriament d’un trastorn de conducta. Una dependència que es desenvolupa principalment per incidències culturals, socials i educatives sobre la persona afectada. Per això, qualsevol tractament de la malaltia ha d’anar centrat a canviar el seu comportament i en una reeducació.
Qualsevol procés de rehabilitació de la vigorèxia ha de començar per l’entorn proper. És a dir, la família i els amics han de prestar el suport i l’ajuda necessària a l’individu que pateix l’addicció. El seu objectiu és fer-li comprendre la seva situació i intentar convèncer-lo per iniciar un tractament adequat que ajudi en la seva rehabilitació.
En un primer pas, és important reduir l’ansietat i l’entusiasme que l’addicte pugui sentir. Aquestes característiques el fan més propens al trastorn de conducta. Com a alternativa, s’han de buscar activitats més saludables o que no fomentin la seva obsessió per la seva figura estètica.
CCAdicciones és un centre de tractament d’addiccions que pot ajudar les persones amb els seus trastorns de dependència. Contacteu amb nosaltres i un terapeuta d’addiccions us prestarà el suport que necessiteu.
