Les polseres intel·ligents i la cocaïna són una mala combinació
El passat mes de maig, vam revisar l’Informe Europeu sobre Drogues d’aquest 2018. L’estudi mostrava una tendència creixent del consum de cocaïna al nostre país, cosa que va activar les alertes sobre aquest problema. Al voltant del mateix tema, apareix una nova moda que ens posa sobre avís de tendències perilloses. Es tracta de l’ús de les polseres intel·ligents o smartwatches per “controlar” el consum.
La cocaïna és un estimulant que de manera immediata causa un efecte d’eufòria en qui la consumeix. Durant els 20 minuts que dura el seu efecte, provoca sudoració, agitació motora i una freqüència cardíaca ràpida. Aquest últim efecte és el que ha cridat l’atenció pel que fa a les polseres intel·ligents.
Des dels Estats Units ens arriba aquesta vegada l’ús, com tants altres no previst, dels wearables de moda. Els consumidors de cocaïna utilitzen els seus smartwatches per mesurar la seva freqüència cardíaca i, d’aquesta manera, creuen que poden regular el nivell “òptim”, és a dir, sense risc vital. Per descomptat, es tracta d’un ús aberrant i d’una ficció perillosíssima. Molts metges alerten de la falsa sensació de seguretat que ofereixen aquests dispositius, ja que el risc de sobredosi es manté.
“Els consumidors de cocaïna utilitzen els seus smartwatches per mesurar la seva freqüència cardíaca”
En realitat, les dades que recullen aquestes polseres no són precises al 100%, a més que, per la mateixa naturalesa de l’addicció, resulta dubtós confiar en el “control” exercit directament per l’addicte. Les conseqüències fatals no s’evitaran d’aquesta manera.
En ple segle XXI encara hi ha qui creu que hi ha receptes màgiques que el defensaran de l’abús de cocaïna. Atribuir en aquest cas la màgia a un gadget tecnològic no canvia com n’és d’absurda i perillosa l’actitud.
Les polseres intel·ligents han estat un avenç tecnològic de gran utilitat, però no han estat dissenyades per a aquesta finalitat. Ni les polseres són fiables ni ho són els qui les volen utilitzar així. Qui intenta “controlar” així el consum ja és conscient que consumir sempre és un risc; aquestes persones han de fer el pas d’assumir que l’addicció necessita suport professional i de l’entorn per superar-la.
