El Nucli Accumbens és la regió del nostre cervell que s’encarrega de classificar les sensacions que percebem. És qui ens diu si ens trobem davant d’una sensació positiva o negativa com el plaer, la recompensa o el càstig. T’expliquem com funciona aquesta estructura cerebral.
Els processos de recompensa
El cervell humà compta amb dues d’aquestes zones, una a cada hemisferi, a la part inferior de l’encèfal. Estan integrades en la via mesolímbica, l’extensió del cervell que s’encarrega de generar una resposta quan rebem un estímul.
Segons les últimes investigacions, a la part del nucli Accumbens coneguda com a escorça, trobem les neurones dotades de receptors de dopamina. Aquestes presenten respostes immediates de recompensa amb les drogues. A través de les seves sinapsis, les neurones alliberen un estímul amb cada impacte augmentant els nivells de dopamina. I aquesta és la substància responsable de la sensació que experimentem davant d’un estímul positiu. Quan estem motivats o sentim alguna cosa plaent, les petites seccions del nucli Accumbens reaccionen generant aquesta sensació.
Es diu que el nucli Accumbens actua com a mediador en els processos de recompensa. Això és degut al fet que quan es produeix una situació que genera plaer el nostre organisme interpreta els alts nivells de dopamina com una retribució davant d’un estímul positiu. El mecanisme entra en funcionament també amb els estímuls negatius. La diferència és que es crea llavors una sensació de rebuig, d’aversió.
El nucli Accumbens i la dopamina tenen un paper fonamental en l’experimentació del plaer i l’aprenentatge. Ajuden a emmagatzemar informació al nostre cervell dels successos que ens ocorren constantment. Posteriorment són guardats a la nostra memòria, tenint la possibilitat de recordar-los i creant així el reservori de l’experiència adquirida.
El paper del nucli Accumbens davant les drogues
La dopamina augmenta cada vegada que experimentem una sensació positiva i es presenta també amb el consum de certes substàncies. I algunes de les quals identifiquem com a “drogues”. És sabut que el consum repetitiu de les drogues modifica el cicle estímul-recompensa. Una persona que prengui regularment estupefaents desenvolupa una progressiva immunitat a l’estímul. Arribar a la sensació de recompensa serà cada vegada més difícil i demandarà cada vegada un consum més gran per estar habituat a aquest estímul.
Que el nucli Accumbens té una gran importància en relació amb les addiccions és un fet reconegut. Com actua exactament i quines possibilitats ofereix en el control de la dependència és un dels camps d’estudi de la investigació en aquests moments.
