Actualment està tan normalitzat l’ús de les xarxes a totes hores que veure algú mirant una pantalla cada cinc minuts no resulta alarmant. Per buscar informació, jugar, treballar o fins i tot “desconnectar” de la rutina, encara que soni contradictori, Internet s’ha fet amb el control del nostre temps. Caure en un ús tòxic d’aquesta eina és més fàcil del que sembla i es multipliquen les possibilitats de desenvolupar una addicció. El punt positiu és que, posant atenció, és possible identificar el moment en què aquest problema adquireix una dimensió preocupant. Tant en fase de prevenció, com un cop reconegut el problema, hi ha coses que poden fer-se. Per aconseguir la deshabituació d’Internet, s’ha d’actuar com més aviat millor pel bé de la qualitat de vida de la persona afectada.
L’aferrament a Internet i a les xarxes s’estén fent-nos cada vegada més dependents dels dispositius i habituats a tenir-los a prop 24/7. Segons una estadística, el 95% dels usuaris veu la televisió, utilitza l’ordinador o mira el seu smartphone abans d’anar a dormir i el 50% el consulta en despertar-se durant la nit. De fet, el 25% va a dormir sense silenciar o desconnectar el seu mòbil, cosa que provoca inevitables interrupcions del son per les notificacions.
És possible allunyar-se de les pantalles per establir una relació sana amb Internet? A continuació, més detalls sobre aquesta conducta tan nociva i com abordar-la en benefici d’una salut mental òptima mitjançant la deshabituació d’Internet.
Motius que promouen l’addicció a Internet i a les xarxes socials
Les addiccions solen generar-se en experimentar una sensació advertida com a positiva, agradable o satisfactòria i voler reviure-la més i més vegades, ja que s’associen aquests sentiments a la felicitat que entenem com a objectiu vital. En aquest aspecte, les xarxes socials tenen un gran atractiu, no només per als joves sinó per a tots els usuaris interessats en el que Internet ofereix, per diversos motius:
- La necessitat de pertànyer a un grup social i no quedar-se al marge. El contingut a les xarxes, sobretot el viral, ajuda a construir una cultura compartida de referències comunes que pot resultar excloent per a qui no consumeixi aquest mateix contingut.
- Ofereix una àrea d’interacció que es presenta com un espai “segur”. Internet compta amb opcions que a la vida real no tenim com l’anonimat i la presumpta eliminació d’errors.
- El contingut nou s’actualitza constantment. L’usuari pot consumir contingut completament diferent en un lapse d’un sol minut de diferència, això fa que es tingui curiositat i es desitgi saber més i veure el més recent, generant aquesta addicció a la novetat.
Per descomptat, en contraposició a aquestes virtuts també trobem desavantatges que poden arribar a ser greus, ja que, per posar un sol exemple, mentre que l’anonimat pot ajudar els més tímids a desenvolupar-se i a fer amics, també dóna via lliure a qui publica comentaris d’odi amb una certa impunitat.
Conseqüències derivades d’enganxar-se a les pantalles
A les perjudicials conseqüències que ja comporta qualsevol tipus d’addicció, en aquest cas se li sumen els problemes derivats d’efectes col·laterals com no dormir o no socialitzar. Per això, una qüestió com l’addicció a Internet -que pot no semblar tan greu com altres conductes addictives en no estar relacionada amb cap substància-, es converteix en una preocupació severa que afecta de forma greu el pacient i tot el seu entorn, tingui l’edat que tingui.
Entre d’altres, els problemes derivats d’aquesta conducta són:
- Cansament, debilitat, dificultat i lentitud en els processos d’aprenentatge, a més de falta de concentració.
- Trastorns oculars derivats de la lectura continuada en pantalles il·luminades, fatiga visual, problemes de visió.
- Reducció aproximada de la melatonina en un 22% cada dues hores d’exposició a la llum blava
- FOMO, nerviosisme, ansietat i irritabilitat, sobretot davant de situacions en què es dificulta l’accés a la xarxa.
- Aïllament social offline.
- Alteracions en el metabolisme, obesitat i/o defenses baixes.
- Fracàs escolar, laboral i social.
- Depressió.
A més, existeix l’«efecte tolerància», que es crea quan creix cada vegada més la necessitat d’invertir més i més temps a les xarxes per sentir-se bé. Com passa amb qualsevol addicció, com més connectat s’està, més connectat es vol estar. En aquest punt es fa evident la necessitat d’aconseguir amb èxit la deshabituació d’Internet. Aquest procés, la finalitat del qual és generar un canvi en la percepció del pacient respecte a les noves tecnologies, es comença a casa i es completa a la clínica. Al centre de desintoxicació de CC Adicciones, situat en un entorn relaxant, envoltat de natura i molt a prop del mar, treballem la deshabituació mitjançant un model terapèutic que compta amb una taxa de recuperació del 86% dissenyat per generar un canvi en la mentalitat del pacient per allunyar-lo de la conducta tòxica.
Mesures que es poden prendre des de casa contra l’addicció a Internet
Establir normes de conducta és necessari, encara que no solen ser ben rebudes pels joves, ja que solen percebre-les com una limitació de les seves llibertats. Si es desitja que això funcioni, s’ha d’abordar el problema amb empatia i sense jutjar, presentant les solucions com a millores senzilles que poden marcar un canvi positiu.
Per aconseguir la deshabituació d’Internet, hi ha algunes mesures, més o menys senzilles de posar en marxa, que podem implementar des de l’entorn segur de la llar mentre plantegem l’ingrés al centre de desintoxicació. Per a qui pateix una addicció a les pantalles, seria útil:
- Concentrar l’ús de pantalles en unes hores determinades i en màxim dos espais de la casa, preferiblement comuns. Per exemple, es pot reduir l’ús del telèfon a 3h a repartir durant tot el dia, cosa adaptable segons el pacient i modificable progressivament. L’ideal seria que els espais per gaudir de les pantalles fossin oberts i lluminosos: menjador, terrassa, cuina o un dormitori amb la porta oberta, si escau. La idea és que hi hagi un moment per a cada cosa i que, acabat aquest període, que pot ser gestionat per algú o autogestionat, l’usuari no pugui tancar-se a la seva habitació quedant absorbit per la pantalla i perdent la noció del temps i l’entorn.
- Eliminar les apps menja-temps.
- Promoure que l’usuari passi la major part del temps en alguna habitació amb accés a l’exterior. Els espais tancats motiven encara més la desconnexió de la realitat en no permetre saber què passa fora, si és de nit o de dia o quin és el clima. Per despertar la curiositat i les ganes d’apartar la pantalla, el millor és aquest tipus d’al·licients visuals.
- Diversificar el temps d’oci i evitar incloure pantalles en les activitats de lleure.
Implementar noves rutines és el més efectiu
De totes maneres, l’ideal, i potser el més difícil per aconseguir la deshabituació d’Internet, és començar revisant els hàbits més interioritzats:
- Intentar mantenir sempre la pantalla a 30 o 40 cm dels nostres ulls en utilitzar tauletes o mòbils.
- Evitar l’ús de pantalles durant la mitja hora abans d’adormir-se.
- No modificar els articles de descans com el matalàs o el coixí, elevant-los per obtenir una posició més còmoda per estar amb mòbil, ordinador o tauleta. Els dispositius no han d’utilitzar-se al llit ni al sofà.
- Deixar el mòbil a casa sempre que sigui possible. Tenim la creença que actualment és imprescindible portar-lo per poder estar en contacte amb els nostres en cas d’emergència. Tot i així, sempre que el pla sigui estar acompanyat i si l’objectiu és obligar-nos a no poder estar pendents del telèfon, podem deixar-lo a casa i utilitzar el d’una altra persona en cas d’emergència. Això reforça el desaferrament en descobrir que a poc a poc és possible no utilitzar tant el mòbil. En arribar a casa i revisar-lo de nou, també és possible veure que no ha passat res transcendental durant el període de desconnexió.
Perfeccionar cadascun dels punts anteriors fins a arribar a interioritzar aquests nous hàbits com a propis no és gens fàcil. El període de deshabituació d’Internet pot ocasionar baralles a casa, episodis agressius, atacs d’ansietat i sentiments de desorientació, impotència, incertesa i inseguretat.
Superar l’addicció a Internet
Si arribats a aquest punt, heu pres la decisió d’acudir a un professional, podeu posar-vos en contacte amb CC Adicciones. Som un centre de Teràpia i Tractament d’Addiccions a Roda de Berà i disposem d’un equip de terapeutes especialitzats en addiccions per ajudar-vos.
A més de tractament per a addiccions amb substància, també realitzem teràpia per a addiccions comportamentals, com també ho són la ludopatia o les compres compulsives. Les sessions són presencials ja que està comprovat que la relació directa facilita una comunicació més clara i positiva entre el pacient i el professional.
Proveu una primera visita per conèixer-nos i que puguem orientar-vos. Si finalment decidiu iniciar la vostra teràpia, l’adaptarem al ritme que necessiteu sense llistes d’espera. El primer pas és trucar-nos al 677 809 523 o enviar un formulari perquè us truquem nosaltres. Sempre hi ha sortida i us ajudem a trobar-la.
