Quan parlem de drogues i els diferents estadis pels quals passa una persona consumidora són diversos els termes que podem trobar. Abús, tolerància o recaiguda són alguns dels més freqüents, només per citar-ne alguns. Però també n’hi ha d’altres com addicció i dependència que, si moltes vegades solen anar junts, no signifiquen el mateix. I és que, en algunes ocasions s’ha tendit a identificar-los com el mateix, encara que no sigui exactament així. Dependència i addicció mostren dos estadis diferents en els quals es pot trobar una persona que abusa del consum d’una o diverses drogues. Ser dependent implica estar en un estadi previ al que es considera com a addicció. En aquest article veurem les diferències entre un terme i l’altre i com es passa de la dependència a l’addicció.
Què és la dependència?
La dependència apareix quan amb el consum reiterat d’una substància es crea un patró habitual. En aquest sentit, la dependència es refereix a la necessitat de continuar consumint per evitar els efectes negatius de l’abstinència. Entre els símptomes adversos, aquests poden ser físics (mals de cap, tremolors, fatiga, nàusees, etc.) o psicològics (ansietat, canvis en l’estat d’ànim o irritabilitat, etc.). Aquí caldria diferenciar entre dependència física i psicològica.
La dependència física apareix perquè l’organisme s’adapta a una determinada substància, mentre que la dependència psicològica són totes les situacions que afronta una persona fent ús de la substància o conducta addictiva. La dependència física difereix en durada i intensitat en funció de la droga, però passat un període de temps determinat la simptomatologia s’acaba. En canvi, la dependència psicològica dura més temps. És per això que, durant el tractament, cal incidir en la gestió dels aspectes psicològics associats al consum o a la conducta.
En els casos que es tracten per dependència, el procés terapèutic se centra a pal·liar la simptomatologia produïda per la interrupció del consum o de la conducta addictiva (síndrome d’abstinència). D’altra banda, aquest procés també busca aportar eines per poder manejar i afrontar amb èxit la deshabituació o dependència psicològica.
Què és l’addicció?
Ens referim a l’addicció com una malaltia crònica que fa que la persona no pugui deixar de consumir malgrat les conseqüències negatives que experimenta en tots els àmbits de la seva vida. La repetició del consum està lligada a la pèrdua de control, així com problemes a la feina, o pèrdua d’aquesta, conflictes familiars, de parella, amb amics, etc. S’arriba a tal punt que fins i tot es pot posar en perill la vida de l’addicte pel consum de la substància o la pròpia conducta addictiva.
En una addicció, l’única motivació en la vida de l’addicte és el consum de la droga o la realització de la conducta addictiva. A més, deixa de banda les obligacions i les activitats que abans li generaven satisfacció. L’addicte perd el control absolut sobre la substància i sobre la seva vida. Si bé la presència d’una dependència en una persona no vol dir que sigui addicta, l’addicció sí que fa que la persona sigui dependent.
De la dependència a l’addicció
Com hem vist, dependència i addicció no són el mateix. No obstant això, estan molt relacionades ja que ambdues són estadis pels quals pot passar una persona en la seva experiència amb l’abús d’una substància. I és que la dependència és un pas previ a l’addicció. Òbviament, les conseqüències per a una persona dependent no són tan greus com les d’un addicte. Un individu amb dependència a una droga continuarà tenint el control dels diferents àmbits de la seva vida, mentre que si es torna addicte perdrà aquest control. D’altra banda, la persona dependent compleix, en general, amb les seves obligacions. En el cas dels addictes, les obligacions no es compleixen, o sí, però de forma inadequada.
Com dèiem, una persona dependent té el control. Això significa que té altres motivacions en la seva vida al marge del consum. A més, les conseqüències negatives són un factor determinant a l’hora d’abandonar el consum. En canvi, una persona que es trobi en la fase d’addicció ja no controla res. Té pensaments recurrents sobre el consum i quan serà la propera presa. Pel que fa a les conseqüències negatives que això té en la seva vida, continua consumint malgrat aquestes. És totalment incapaç d’aturar la conducta de consum.
Una altra diferència molt significativa fa referència al tractament. En una fase només de dependència, una vegada realitzat el tractament de desintoxicació i deshabituació, el pacient no ha de tornar a perdre el control. La dependència per si sola no és una malaltia crònica. L’addicció, en canvi, sí que ho és. Per això, el pacient ha de realitzar un seguiment continuat durant tota la seva vida per evitar futures recaigudes. Si després d’un procés de desintoxicació torna a tenir contacte amb la substància o conducta tornarà a experimentar una pèrdua de control.
Recuperar el control
La dependència és una fase prèvia per la qual passa tota persona que abusa d’una substància en un camí l’última estació del qual és l’addicció. En el seu recorregut per aquest camí, és molt important saber adonar-se que es té una dependència i voler abandonar-la. Aquesta és la millor manera per evitar acabar desenvolupant una addicció amb les conseqüències negatives que això implica.
Un aspecte perillós que és comú tant en persones dependents com addictes és la tolerància. Aquesta implica que per aconseguir els mateixos efectes que al principi, el consumidor incrementarà progressivament les dosis. A això cal sumar-hi la síndrome d’abstinència, és a dir, els símptomes associats al cessament del consum de la substància. Són dos aspectes fonamentals que es tracten durant el procés de desintoxicació. Tant si la persona és dependent com addicta, ha de saber que és possible sortir de la seva situació actual. A CCAdiccions comptem amb els millors professionals per ajudar les persones a recuperar el control i tornar a viure la vida en plenitud.
