Ningú no pot negar que les drogues tenen una sèrie d’efectes sobre l’organisme i, en especial, sobre el nostre sistema nerviós. Normalment, les persones que consumeixen aquestes substàncies busquen experimentar els efectes que aquestes drogues els proporcionen. Tot i que a curt termini aquests efectes poden semblar plaents, un ús continuat d’una droga pot arribar a tenir conseqüències molt perjudicials per al sistema nerviós. Quins són els efectes concrets que el consum de drogues provoca sobre el cervell?
Efectes directes sobre el sistema nerviós
Són diversos els efectes que les drogues tenen en el sistema nerviós. Alguns dels principals són:
- Canvis funcionals i neuroquímics al cervell
Alguns experts en els efectes de les drogues al cervell afirmen que el consum d’aquestes substàncies provoca canvis neuroquímics i funcionals al cervell. Quan una persona està sota els efectes de les drogues o en el craving (desig intens de tornar a consumir), s’activen mecanismes cerebrals complexos. Aquests afecten les vies de recompensa, els circuits associats amb la motivació, la memòria i el control cognitiu.
- Alteració de les connexions sinàptiques
Un factor que s’ha estudiat i comprovat en els darrers anys és com una addicció pot canviar la força de les connexions sinàptiques de les neurones. Especialment de les que alliberen i reben glutamat, un neurotransmissor excitant. Entre altres perjudicis, s’han observat pèrdua neuronal i problemes neurodegeneratius.
- Disminució dels nivells de dopamina
Altres estudis ressalten el paper de la dopamina al cervell. Aquesta substància augmenta bruscament i molt ràpidament quan una persona està sota els efectes d’una droga. Segons els estudis, el mecanisme principal que manté l’addicció és l’alliberament de dopamina en consumir. Això provoca plaer en l’addicte i funciona com un fals senyal que indica que aquesta conducta facilita la supervivència o la reproducció.
Aquest sistema és el que anomenem via de recompensa. Aquesta registra al cervell el record de l’experiència dels efectes plaents de la droga per tornar-ho a repetir en el futur. De manera natural, les recompenses s’aconsegueixen amb esforç i acostumen a requerir temps. En canvi, amb les drogues passa tot el contrari, ja que l’accés al plaer és directe. En conseqüència, quan s’interromp el consum, el nivell de dopamina es redueix i causa disfuncions al cervell.
Un altre efecte relacionat és la reducció de la capacitat de satisfacció davant d’estímuls naturals com el menjar o el sexe. D’altra banda, quan una persona abusa d’una substància durant un període llarg de temps, els nivells de dopamina baixen. És el que fa el cervell en un intent de regular aquests nivells. És aleshores quan apareix el factor de la tolerància: l’addicte, a poc a poc, necessitarà dosis més altes i amb més freqüència per aconseguir els efectes que la droga produïa al principi.
- Alteració de l’ADN
En el desenvolupament d’una addicció, sembla que s’alteren elements propis de l’ADN en el sistema de recompensa del cervell. També s’ha constatat una afectació dels circuits cerebrals implicats en la motivació, la memòria i la presa de decisions. Malgrat això, encara no se sap del cert com és la relació d’aquests factors amb l’abús de substàncies addictives.
- Augment del llindar de plaer
Els efectes plaents produïts per la droga prevalen per sobre de qualsevol altre estímul agradable. Això passa pels desajustos en el llindar del plaer. L’addicte s’ha acostumat a nivells de plaer molt alts produïts per la substància i cap altre estímul no és capaç de provocar-los. Això té més sentit quan la persona s’exposa a la droga o a elements associats. El record de la satisfacció que produeix la droga sobreactiva el circuit de recompensa i també disminueix el control cognitiu. Precisament per això és molt difícil per a un addicte no estar pendent de si té accés a la substància i abandonar el consum.
Un altre aspecte important és que, si bé un addicte pot portar diversos anys d’abstinència, els records del consum queden gravats a la seva ment. Llocs o experiències relacionats amb la droga poden reactivar el desig de consumir-la, malgrat el temps que hagi transcorregut. Per exemple, una persona alcohòlica que porta anys sense beure pot sentir l’impuls de tornar a beure quan torna al bar que abans freqüentava. O, per exemple, un exaddicte a l’heroïna pot sentir el mateix si veu una agulla hipodèrmica.
Efectes segons el tipus de drogues
Els efectes que les drogues provoquen en l’organisme no són els mateixos en funció de quina se’n consumeixi. L’OMS classifica aquestes substàncies en tres tipus: estimulants, depressores i pertorbadores.
- Drogues estimulants
Aquest tipus de substàncies acceleren el funcionament normal del cervell i provoquen un estat d’activació. Els efectes de les drogues estimulants són:
- Desinhibició
- Eufòria
- Disminució de la fatiga i la son
- Poc control emocional
- Irritabilitat i agressivitat
- Inquietud
- Excitació motora
Són tres els tipus de drogues estimulants que produeixen aquests efectes. D’una banda, tenim la cocaïna, que desactiva les sensacions de cansament, son i gana i potencia la lucidesa i la força. Després hi ha les amfetamines, que provoquen sensacions d’alerta, eufòria o augment de l’activitat, a més de pèrdua de la son i de la gana. Finalment, trobem el tabac i el seu principi actiu, la nicotina, els efectes de la qual són una combinació dels efectes excitants i dels depressors.
- Drogues depressores
Aquestes substàncies es caracteritzen perquè deprimeixen i alenteixen el sistema nerviós central. Això provoca un adormiment general i progressiu del cervell. Els efectes de les drogues depressores són:
- Tranquil·litat i relaxació
- Benestar i pau interior
- Apatia
- Sedació
- Disminució de la tensió
- Harmonia amb un mateix
Les drogues depressores es classifiquen en tres tipus. En primer lloc, tenim l’opi i els seus derivats, com l’heroïna o la metadona. Produeixen, entre altres coses, relaxació, indiferència i incapacitat per concentrar-se. En segon lloc, hi ha l’alcohol i els seus derivats. En dosis baixes, els efectes són eufòria i desinhibició. Amb dosis més altes, augmenta l’efecte depressor, que pot produir son, coma i aturada cardiorespiratòria. Finalment, trobem els hipnòtics i sedants, els efectes dels quals són relaxació i somnolència.
- Drogues al·lucinògenes
També anomenades pertorbadores, aquestes drogues es caracteritzen perquè alteren la percepció i les sensacions. Els seus efectes són:
- Canvis en l’estat d’ànim
- Modificació del pensament
- Alteració de l’estat de consciència
Aquest tipus de drogues es classifiquen en dos tipus. D’una banda, hi ha el cànnabis, que provoca relaxació, disminució de la memòria i de la capacitat d’atenció, hilaritat i, fins a cert punt, confusió i somnolència. I, d’altra banda, tenim els al·lucinògens, que interrompen la interacció entre les cèl·lules nervioses i la serotonina. En aquest sentit, produeixen al·lucinacions i deliris, alteren l’estat d’ànim i la conducta i causen hiperactivitat i confusió mental.
