És la droga més mortífera als Estats Units i el seu consum s’està estenent perillosament arreu del món. S’ha convertit en el fàrmac de moda en diversos països i es consumeix sense control entre alguns sectors de la població. Ja als anys setanta i vuitanta, van aparèixer productes que contenien fentanil i els seus anàlegs, i van començar a ser coneguts per les sobredosis accidentals que causaven. Actualment, el consum d’aquesta droga s’ha incrementat de manera exponencial. Es tracta d’una substància molt fàcil de sintetitzar i es pot aconseguir a un preu baix. Això ha provocat un augment de la fabricació clandestina i del seu ús recreatiu.
Què és el fentanil?
El fentanil és un potent opioide sintètic similar a la morfina, utilitzat principalment en el camp de l’anestesiologia, la cirurgia vascular i la medicina intensiva. Té una potència analgèsica calculada superior de 80 a 100 vegades la de la morfina, de la qual deriva. És un fàrmac amb recepta que, de vegades, es prescriu a pacients amb dolors intensos, especialment després d’una operació quirúrgica. Algunes vegades, també s’utilitza per tractar pacients que pateixen dolor crònic i presenten tolerància física a altres opioides. Aquesta tolerància es dona quan el pacient necessita consumir cada vegada una quantitat més gran d’una droga. També quan necessita consumir-la amb més freqüència per aconseguir l’efecte desitjat.
Efectes que produeix el fentanil
Com l’heroïna, la morfina i altres drogues opioides, el fentanil funciona en unir-se als receptors opioides del cos, que es troben a les àrees del cervell que controlen les emocions i el dolor. Quan les drogues opioides s’uneixen a aquests receptors, poden incrementar els nivells de dopamina a les àrees de recompensa del cervell, produint un estat d’eufòria i relaxació.
El consum de fentanil provoca una sèrie d’efectes clínics:
- Analgesia
- Estat d’eufòria
- Baixa capacitat de concentració
- Efecte sedant progressiu
- Nàusees i/o vòmits
- Urticària
- Retenció d’orina
- Confusió
- Somnolència
- Restrenyiment
En cas d’intoxicació, el fentanil indueix depressió respiratòria per un efecte directe sobre el centre ventilatori. També es caracteritza per la rigidesa que provoca sobre la musculatura esquelètica toràcica i abdominal, desembocant en un estat de coma. La detecció de fentanil en casos de sobredosi apareix, en general, associada a l’heroïna en compostos elaborats íntegrament en laboratoris clandestins. Això augmenta el risc d’efectes adversos, tolerància i addicció.
Els orígens del seu consum
L’aparició del fentanil al mercat il·lícit es va iniciar als Estats Units a la dècada dels vuitanta, principalment a Califòrnia. Va ser aleshores quan es van arribar a constatar morts sobtades entre els usuaris. Al principi es van atribuir com a conseqüència d’una suposada barreja d’heroïna en estat molt pur. Tanmateix, troballes posteriors van revelar que era un altre compost sintètic derivat del fentanil el causant d’aquestes morts. La síntesi d’aquest compost es duia a terme en centres clandestins.
Quan és prescrit per un metge, el fentanil s’administra per injecció, pegat transdèrmic o en pastilles. Tanmateix, el fentanil i els anàlegs del fentanil associats amb sobredosis recents es produeixen en laboratoris clandestins. Aquest fentanil no farmacèutic es ven en les formes següents: com a pols, afegit a paper assecant, barrejat amb o substituint l’heroïna, o com a tauletes que imiten altres opioides menys potents. Les persones poden ingerir, inhalar o injectar el fentanil, o poden posar paper assecant a la boca perquè el fentanil s’absorbeixi per la membrana mucosa.
Una droga en auge
Els experts en salut alerten que el fentanil és el medicament que més apareix en casos de sobredosi mortals. Per posar un exemple, el 2017, als Estats Units es va associar amb el 38,9% de totes les morts per sobredosi de drogues. Això va suposar un augment considerable respecte de l’any anterior. En el cas d’Espanya, aquesta droga es ven a les farmàcies, amb recepta i de manera molt controlada, en pegats transdèrmics o en piruletes. Tot i així, això no ha evitat que sigui el cinquè país del món que més la consumeix.
A més, durant els darrers anys, han aparegut més d’una dotzena de productes anàlegs al fentanil que han entrat al mercat il·legal dels opioides. Alguns d’ells són el butirfentanil, l’acetilfentanil, l’ocfentanil i el furanilfentanil. Tots ells tenen un potencial de dany molt gran. El motiu es troba en les incomptables possibilitats de generar nous compostos introduint petits canvis en les estructures químiques. La proliferació d’aquests compostos ha provocat que molts països es trobin immersos en una lluita contra l’abús d’aquestes substàncies.
Actuar contra el fentanil
En el pitjor dels casos, el consumidor pot patir una sobredosi. En ocasions, la substància consumida pot ser fentanil barrejat amb altres drogues com l’heroïna, la cocaïna, l’MDMA i la metamfetamina. Aquest producte és el resultat de la barreja que venen molts comerciants, ja que, per a ells, fer-ho així resulta més econòmic. En aquests casos, resulta difícil saber quina de les drogues ha causat la sobredosi.
La naloxona és un medicament que pot servir per contrarestar una sobredosi de fentanil si s’administra de seguida. Aquest fàrmac s’adhereix ràpidament als receptors opioides i bloqueja els efectes de les drogues opioides. Però el fentanil és més potent que altres opioides, com la morfina, per exemple, i pot requerir diverses dosis de naloxona. Qualsevol persona que rep naloxona ha de ser vigilada durant dues hores després de rebre l’última dosi de naloxona per assegurar-se que la seva respiració no s’alenteix o s’atura. Aquest fàrmac està disponible com a solució injectable (amb agulla), en forma d’autoinjector manual i com a vaporitzador nasal.
Desenvolupar una addicció amb el consum de fentanil només es pot revertir amb el tractament adequat. Al llarg dels nostres anys d’experiència recuperant persones i famílies, a CCAdicciones hem aconseguit fusionar diversos tipus de tractament creant un model específic. El model CCAdicciones manté una elevada taxa de recuperació. Superior a la mitjana d’altres tractaments, amb un 86% de pacients recuperats.
