Quan una persona té una addicció pot passar per diferents etapes que marquen el seu procés fins a la recuperació total. Per aconseguir superar la seva addicció, la millor opció és sempre seguir un tractament en un centre de desintoxicació. I és que posar-se en mans de professionals és la via que tindrà més possibilitats d’èxit. Tanmateix, aquest procés no sempre és un camí de roses. És habitual que molts pacients pateixin una recaiguda en la seva addicció i tornin a mecanismes que perjudiquen la seva vida diària. Tot i així, una recaiguda no s’ha de veure com un fracàs i fins i tot se’n pot sortir més fort cap a la recuperació. Simplement cal acceptar que la recaiguda és un element més que pot fer acte de presència, però del qual, amb ajuda, se’n pot sortir i tirar endavant.
Què és la recaiguda?
Podem definir una recaiguda com el retorn als patrons de comportament i pensament típics de l’addicció activa que ja s’havien superat. Això implica tornar al consum de la droga, tornant a l’estat anterior a la recuperació. Cal entendre que les recaigudes no s’han de veure necessàriament com un fracàs en el tractament. Al contrari, es poden considerar un aprenentatge dins del procés de recuperació perquè el pacient s’adoni que hi ha alguna cosa que no està fent bé.
Deixar una addicció suposa canviar comportaments profundament arrelats, per la qual cosa moltes vegades resulta fàcil tornar-hi. En general, el procés de recaiguda consisteix en decisions de risc que es prenen i que, juntes, configuren la via de recaiguda. Aquestes decisions per si soles es consideren de risc relatiu i poden semblar poc importants. Tanmateix, el seu efecte és acumulatiu i la persona acaba arribant a un punt en què ja no pot resistir la temptació i acabarà consumint.
Símptomes d’una recaiguda
Quan una persona pateix una recaiguda durant el seu tractament per una addicció, hi ha una sèrie de símptomes que ens poden indicar que està passant per aquest moment complicat. Entre els símptomes més habituals trobem:
- Tornar al pensament obsessiu respecte al consum de drogues
- Sentiments d’ansietat i depressió que no han d’estar relacionats amb cap fet esdevingut
- Discussions freqüents a casa i amb la família
- Augment de la irritabilitat i/o del ressentiment, especialment en l’entorn més proper
- Insomni i intranquil·litat, així com pensaments associats a la imatge física i els diners
- Descuidar el pla de recuperació deixant d’assistir a reunions, faltant a les visites amb el terapeuta, incomplint el pla de rutina diari, etc.
- Conducta desafiant respecte al pla de recuperació, que es fa més evident pel fet que el pacient torna a llocs de risc o es posa en contacte amb persones relacionades amb el consum
- Aïllament o pèrdua de contacte amb altres persones
- Actitud defensiva quan es parla del seu tractament i recuperació
Com es produeix una recaiguda?
Habitualment, hi ha tres situacions d’alt risc que poden propiciar una recaiguda durant el tractament per una addicció. Aquestes són: estats emocionals negatius (irritabilitat, ansietat, depressió, etc.), conflictes interpersonals (dificultats a la feina, discussions amb la parella, etc.) i pressió social (invitacions a consumir, ambients socials o laborals on es recorre molt a la conducta addictiva, etc.). El context on se solen produir més recaigudes és aquell en què el pacient no ha sabut identificar una situació determinada com a de risc. Com, per exemple, entrar en un bar per prendre un cafè i acabar demanant una beguda alcohòlica. Una altra situació que sol propiciar una recaiguda és no saber aplicar les estratègies d’afrontament adequades davant d’una situació imprevista (per exemple, rebutjar una invitació a apostar mitjançant les frases apreses durant el tractament).
Cal diferenciar entre caiguda inicial (un episodi aïllat) i recaiguda (retorn als nivells de conducta o substància addictiva anteriors al tractament). Tot i que el primer cas pot ser quelcom puntual i únic, moltes vegades la caiguda inicial porta a la recaiguda. Passar d’una situació a l’altra dependrà de la percepció de fracàs de la persona i de la pèrdua de confiança en les seves habilitats per mantenir l’objectiu terapèutic fixat. Són diversos els factors que marquen el grau d’intensitat amb què una persona viurà emocionalment una caiguda inicial. Per exemple, la importància de l’objectiu del control de l’addicció en la seva vida, l’esforç realitzat per mantenir aquesta meta, el nivell de compromís personal amb la teràpia i, finalment, la reacció dels amics i la família.
Mecanismes de prevenció de recaigudes
Un cop s’ha aconseguit tornar a tenir el control sobre la conducta, cal actuar per prevenir futures recaigudes. A nivell terapèutic, això implica desenvolupar habilitats específiques per impedir la recaiguda (o per interrompre-la, en cas que s’hagi produït), i implica també un canvi general del tipus de vida del pacient. Bàsicament, es tracta de identificar les situacions de risc que poden provocar una recaiguda, aprendre respostes adequades per afrontar aquestes situacions i modificar les distorsions cognitives sobre la seva capacitat de control de les conductes addictives. A més, és recomanable modificar les expectatives sobre les conseqüències de la conducta addictiva i actuar sobre els mecanismes d’autoengany (per exemple, el pensament que per una vegada que faci una aposta no passarà res dolent).
Finalment, de cara a un procés més a llarg termini és bo dur a terme una sèrie d’actuacions. Sobretot, per combatre l’ansietat per la conducta addictiva. També cal solucionar problemes específics com l’ansietat o la depressió, i introduir canvis en l’estil de vida. D’aquesta manera, el pacient podrà aconseguir altres fonts de gratificació alternatives a la conducta addictiva. CCAdiccions és un centre de desintoxicació on comptem amb els millors professionals per ajudar-te si ets addicte a alguna droga o tens qualsevol altra addicció. Posa’t en contacte amb nosaltres si creus que necessites ajuda per tornar a recuperar el control sobre la teva vida.
