En parlar d’addicció a les noves tecnologies, és comú pensar en els adolescents i joves que han substituït altres formes d’oci per pantalles. Hi ha determinades generacions, que en general són menors de 30 anys, que han incorporat la tecnologia en el seu dia a dia d’una forma tan intensiva que superen l’horari recomanat de consum ¡per molt! De totes maneres, per diverses raons, els afectats no identifiquen aquest comportament com a alarmant i el perpetuen.
D’una forma diferent del que passa amb el consum de substàncies, és més difícil que els qui estan al seu voltant actuïn. Per a les persones alienes al contingut de la pantalla, indicar un mal ús del dispositiu és complicat ja que, en el mateix gest, l’usuari del dispositiu podria estar perdent el temps i simplement entretenint-se o podria estar treballant i gestionant alguna cosa important.
Per aquest i per altres motius, l’ús dels telèfons, tauletes i ordinadors a totes hores, ha quedat blanquejat per la pròpia societat, també perquè és fàcil ignorar els efectes nocius a curt termini. De la mateixa manera, i per tot el que s’ha esmentat, també resulta complex identificar la presència d’una addicció fins que ja és molt evident i, per tant, greu.
L’addicció a les pantalles no coneix edats
Com passa amb qualsevol addicció, incloent-hi les relacionades amb substàncies psicotròpiques, quan el cervell desenvolupa una dependència, es produeix una modificació en el circuit cerebral de la recompensa i una disfunció associada a dificultats psicològiques o psiquiàtriques. El còrtex prefrontal deixa de contribuir a la presa de bones decisions i s’altera, afectant l’autocontrol i la capacitat de discernir entre actituds positives i nocives.
Mentre que els joves solen desenvolupar l’addicció per imitació del seu entorn, i per haver adoptat les pantalles com a via directa d’entreteniment —allargant el temps d’oci i abandonant la moderació davant les notificacions i la necessitat d’actualitzacions—, la dependència dels adults ve donada pel seu ús indiscriminat de les pantalles per a cada vegada més coses.
Contínuament es desenvolupen aplicacions i eines que ofereixen alternatives digitals a necessitats que fins ara es cobrien de forma analògica. Els adults seduïts per la novetat i la curiositat proven aquesta conversió al digital, que en molts casos comença a no ser optativa (com en els àmbits laboral o financer, per exemple), i es troben que, passat un temps, ja inverteixen la major part de les hores del seu dia amb el mòbil, la tauleta o l’ordinador, tant per complir amb deures i responsabilitats com per al seu temps d’oci.
Identificar el problema
L’addicció es torna recognoscible quan es presenta la impossibilitat d’accedir a Internet o a qualsevol dels dispositius habituals. És llavors que apareix una forta sensació de desemparament i de comprensió del problema. Una persona amb addicció a les TIC sense dispositius o bateria, en un inici creurà que no els necessita per seguir amb el seu dia. De totes maneres, començarà a trobar a faltar el seu ús ràpidament, en ambdós casos presentant diferents tics. Per exemple, buscant el mòbil a la bossa o a la butxaca inconscientment, trobant-lo a faltar a la mà o prement els botons d’encesa instintivament tot i saber que és inútil. També, si es té temps lliure i totes les idees que se li ocorren a la persona afectada per passar l’estona estan relacionades amb l’ús d’Internet, el mòbil o l’ordinador.
L’addicció com a herència
Segons múltiples estudis —tant quan parlem de dependència a substàncies com en el cas de trastorns comportamentals—, sembla que l’addicció sí que és hereditària.
Com explicàvem anteriorment, l’addicció afecta el desenvolupament cerebral però també el comportament i el genoma. Per això, existeixen factors genètics que poden fer que el descendent d’un addicte sigui fins a un 60% més propens a desenvolupar una addicció que una persona sense antecedents familiars.
A més del factor genètic, existeix la influència que els pares exerceixen sobre els seus fills mitjançant les seves accions, i que en aquest cas també pot fer que l’addicció a les TIC d’un adult resulti directament nociva per als seus fills.
Per a nens i joves, presenciar conductes inadequades amb Internet i els diversos dispositius electrònics per part dels seus pares pot produir:
- Problemes en el seu desenvolupament social. En identificar com a normal el fet d’absentar-se mentalment mitjançant l’ús del telèfon, poden començar a reproduir conductes antisocials en el seu entorn. Els problemes emocionals i de conducta, així com la incapacitat de comunicar correctament, poden ser també una conseqüència.
- Imitació i problemes associats al sobreconsum de pantalles. Agressivitat i apatia, irrealitat i tendència a la fantasia o insomni, són només alguns dels danys col·laterals associats a l’ús inadequat de dispositius digitals.
- Baixa autoestima i pèrdua de confiança en un mateix. Un pare o mare addicte a les pantalles deixarà de prestar tanta atenció al seu fill. Això pot ocasionar que aquest se senti ignorat i pensi que no és important. Això també està relacionat amb la possible aparició del “síndrome de pare absent” i l’“abandonament emocional” associats a aquests casos.
Com abandonar la dependència de les pantalles
És per tot l’anteriorment esmentat que és tan important començar un procés de deshabituació en cas d’existir una addicció al mòbil. Pel propi afectat però també per com pot repercutir en la salut i el benestar dels seus fills.
Com passa amb qualsevol addicció, deixar-la per un mateix és realment complicat, ja que quan la identifiquem com a tal, significa que fa temps que es consolida i el més habitual és que ja estigui molt arrelada. Proposar-se canviar d’hàbits i iniciar una conducta diferent és molt positiu, però no sol funcionar sense recórrer a especialistes.
A més, patir diversos intents infructuosos pot promoure sentiments de frustració i impotència. Al mateix temps, aquests solen derivar en seguir recorrent a l’addicció com una forma de deixar de pensar en la impossibilitat de deixar-la i en les emocions negatives que això produeix.
Cuida’t per cuidar la teva família
Si has identificat un problema i preveus les nefastes conseqüències que tindrà en la teva vida i la dels teus, encara hi ets a temps. Contacta amb CC Adicciones per fer totes les preguntes que tinguis sense compromís i et guiarem perquè, si és necessari, puguis prendre la decisió que canviarà la teva vida i la dels qui més t’importen.
Els nostres tractaments són personalitzats i lliures de substàncies tòxiques perquè el procés de recuperació aconsegueixi concloure en una deshabituació i posterior reinserció en la qual recuperaràs el control de la teva vida a partir de nous hàbits, objectius i motivacions, sense la necessitat d’haver de recórrer més a la relació tòxica amb les pantalles.
Coneix-nos i deixa’t orientar perquè, si finalment decideixes iniciar la teva teràpia, la puguem adaptar al ritme que necessitis sense llistes d’espera. El primer pas és trucar-nos al 617 200 882 o enviar un formulari perquè et truquem nosaltres. Hi ha sortida sempre i t’ajudem a trobar-la.
