En el món de les drogues i el consum de substàncies tòxiques hi ha tot un univers de termes per referir-se a cada fet. Entre ells, la dependència a les drogues i l’addicció són dos dels més coneguts i utilitzats a nivell general. Tot i que moltes vegades solen anar plegats pel seu significat similar, no es refereixen exactament al mateix. Dependència i addicció són dos estadis diferents en què es pot trobar una persona que consumeix drogues. Mentre que el primer implica la primera fase d’una dependència física i/o psicològica, la addicció és el segon pas amb un nivell de gravetat més alt. Avui us expliquem les diferències entre un terme i l’altre i com es poden diferenciar mútuament.
En què consisteix la dependència a les drogues?
La dependència a les drogues es dona quan, amb el consum reiterat d’un estupefaent, es converteix en un hàbit. En aquest sentit, es refereix a la necessitat de continuar prenent-lo per evitar patir els efectes que pot provocar-ne l’abstinència. En funció de la naturalesa de la substància i les característiques de l’individu, pot provocar símptomes fisiològics i/o psicològics.
La dependència fisiològica és una conseqüència derivada del consum de drogues que fa que l’organisme s’adapti a una determinada substància. La dependència psicològica, en canvi, es basa en totes les situacions que afronta una persona dependent quan pren la substància o pateix una conducta addictiva. Pel que fa al primer fet, difereix en durada i intensitat segons la droga consumida. Però, passat un període de temps determinat, la simptomatologia desapareix. D’altra banda, pel que fa al segon fet, tendeix a romandre durant un període més llarg. Aquí rau, doncs, la importància d’incidir durant el procés de rehabilitació en la gestió dels aspectes psicològics associats al consum d’una substància o a una conducta addictiva.
Què és l’addicció exactament?
En termes tècnics, l’addicció és una malaltia crònica que fa que la persona afectada sigui incapaç d’abandonar el consum d’una substància o una conducta nociva. Tot i ser conscient de les conseqüències negatives que produeix i viu cada dia, continua realitzant aquest hàbit. La repetició del consum està vinculada a una pèrdua de control i produeix conseqüències col·laterals com problemes a la feina, conflictes familiars i dificultats socials. Quan la malaltia és molt greu, es pot arribar a posar en perill fins i tot la vida de l’addicte per la necessitat de consumir la substància o realitzar la conducta addictiva en qüestió.
Quan es pateix una addicció, gairebé de manera exclusiva, l’única motivació existent en la vida de l’addicte és el consum de la droga o la realització de la conducta addictiva. Per això, s’acaben deixant de banda les obligacions i les activitats que abans li generaven satisfacció. El malalt perd la capacitat de controlar-se davant la substància i de gestionar la seva pròpia vida. Si bé la presència d’una dependència a les drogues en una persona no significa que sigui addicta, patir un trastorn addictiu sí que fa que la persona es torni dependent d’elles.
El pas de la dependència a les drogues a l’addicció
Tal com hem explicat, la dependència a les drogues és un pas previ necessari abans d’arribar a l’addicció. Per aquesta raó, les conseqüències per a una persona que pateix dependència a les drogues no seran tan greus com les que arribi a patir un addicte. En la primera situació, aquesta continuarà conservant el control sobre si mateixa, mentre que en la segona situació no li serà possible.
En tenir encara el control sobre la seva vida, la persona amb dependència a les drogues continuarà tenint altres motivacions a més de la necessitat de consumir. En canvi, quan aquesta es torni addicta, experimentarà pensaments recurrents sobre el consum i quan tindrà una altra possibilitat de tornar-ho a fer.
Una altra diferència molt significativa entre la dependència a les drogues i l’addicció és com es duu a terme el tractament de desintoxicació. En el primer estadi, un cop s’ha realitzat el procés de rehabilitació i la deshabituació, el pacient no hauria de tornar a perdre el control sobre la seva vida, si és que s’ha produït.
La dependència com a tal no es considera una malaltia crònica. L’addicció, en canvi, sí que es considera dins d’aquesta classificació. Per aquesta raó, el pacient que pateixi un trastorn addictiu ha de fer un seguiment continuat del seu estat de salut durant tota la seva vida amb la finalitat d’evitar recaigudes. Si després de passar per un procés de desintoxicació torna a consumir la substància o a realitzar la conducta addictiva encara que sigui només una vegada, gairebé amb total seguretat tornarà a experimentar una pèrdua de control.
Conseqüències col·laterals del consum de drogues
Un aspecte que s’ha de tenir en compte sempre, ja sigui en la fase de dependència a les drogues o en la d’addicció, és la tolerància. Aquesta implica que, per sentir els mateixos efectes que causa la substància o la conducta addictiva la primera vegada, el consumidor haurà d’incrementar progressivament el nombre de dosis. D’altra banda, patir la síndrome d’abstinència vinculada a elles també és una possibilitat molt real.
Aquests dos aspectes són de caràcter fonamental i s’han de considerar seriosament durant el procés de desintoxicació. Tant si la persona pateix dependència a les drogues com un trastorn addictiu, ha de saber que és possible deixar de consumir per sempre. A CCAdiccions comptem amb els millors professionals per ajudar les persones a recuperar el control i tornar a viure la vida en plenitud.
