Distingim entre els conceptes d’ús, abús i addicció.
Rarament es planteja la pregunta sobre la relació entre consum de drogues i addicció. Es dona per descomptat la majoria de les vegades que l’addicte ho és per elecció. I no es relaciona el consum que fa d’una substància amb quantitats determinades. Tanmateix, un mínim de reflexió ens revela que les relacions que hi pot haver amb una substància són tan diverses com diversos són els consumidors. És per això que convé distingir entre tipus de comportament associats al consum d’una substància psicoactiva i establir-ne el significat.
Ús, abús i addicció són els tres conceptes que ajuden a distingir pautes de conducta davant les drogues i ens orienten sobre les conseqüències. Conèixer-ne la definició és útil per valorar els estats en què un consumidor pot estar en entrar en contacte amb una substància.
Ús
- En l’ús, el consum no implica conseqüències immediates, ni sobre el consumidor ni sobre el seu entorn. Això pot ser per la situació física i psicològica del pacient. O perquè la quantitat no hagi traspassat certs nivells o perquè no “usi” amb freqüència.
Que els efectes no siguin immediats no implica que la conducta sigui innòcua. És aquí on precisament hi ha el risc. Es tendeix a restar importància al consum oblidant la potencialitat de crear dependència que pot tenir una substància.
Abús
- En l’abús, la relació que s’estableix amb una substància té efectes negatius. Ja sigui per causes de quantitat o freqüència. Afectant el consumidor o el seu entorn, i en aquests la relació de causalitat és evident.
L’ús prolongat o excessiu, encara que sigui únic, d’una substància que pot desencadenar problemes físics o mentals es consideraria una conducta d’abús.
Addicció
- L’addicció es defineix com la pauta de comportament en què es prioritza l’ús d’una substància psicoactiva davant d’altres conductes considerades més importants.
El patiment és crònic, recurrent, progressiu i pot tenir conseqüències fatals en el consumidor. La necessitat d’usar una substància es torna freqüent malgrat les conseqüències que puguin comportar. I poden arribar a afectar, no només la salut del subjecte, sinó el seu entorn més proper.
La relació de la persona amb la substància es torna dependent de forma cada vegada més notòria. Igualment, la conducta d’addicció és evident en situacions que no incorporen substàncies sinó hàbits de comportament. En paraules d’una persona afectada es reflecteix aquesta situació: “Tinc problemes amb una addicció a la tecnologia, sobretot al mòbil, que m’impedeix viure la vida com m’agradaria”. I segueix dient, “soc incapaç pels meus propis mitjans d’alliberar-me’n”. És la definició d’addicció traslladada al terreny dels hàbits.
Pot sol·licitar informació sobre els nostres serveis, sense compromís, trucant al 977809523. A CC Adicciones entenem que una recuperació integral parteix d’un bon diagnòstic i una correcta orientació terapèutica.
