Qualsevol tractament de desintoxicació o tractament de deshabituació d’una addicció s’inicia amb l’objectiu que el pacient pugui recuperar el control de la seva vida en una reinserció completa. És habitual que abans de desenvolupar l’addicció, les persones tinguessin béns valuosos (com ara feina, relacions socials o familiars, millor salut o diners) que han perdut a causa de l’addicció, i això és el que es tracta de recuperar, a més de construir coses noves que resultin motivadores per a l’addicte.
També en cas de no tenir massa béns físics o sentimentals, val la pena començar un procés de recuperació de l’addicció per obtenir una segona oportunitat d’aconseguir aquells objectius que puguin millorar la qualitat de vida.
Un dels passos més difícils és acceptar l’addicció i començar un tractament, que sol passar per les fases de desintoxicació, deshabituació, rehabilitació i reinserció fins a aconseguir que el pacient torni al seu entorn, etapa en la qual se segueix treballant amb un professional de forma periòdica per fer un seguiment saludable, no oblidar allò après i evitar recaigudes. Però… és possible arribar a aquest punt i superar del tot una addicció fins a fer una vida completament normal?
L’exclusió social com a problema
Per desgràcia, les addiccions continuen sent un tabú ple d’estigma i poques vegades s’aborden per no professionals com una altra malaltia mental qualsevol. Molta gent encara les associa amb el “vici” i creuen que consumir o haver desenvolupat una conducta addictiva és decisió del pacient. Això fa que moltes persones de l’entorn de l’afectat comencin a canviar la seva actitud respecte a l’addicte, mostrant-se més plenes de prejudicis, desconfiades o menys respectuoses. Per diversos motius, abans d’aconseguir la recuperació, és habitual que es produeixi un aïllament a dues bandes. L’addicte està feble, té por i sent vergonya o creu que ningú el pot ajudar i prefereix la solitud per no haver de donar explicacions, i el seu entorn l’identifica com una persona conflictiva i tòxica, una mala influència les reaccions de la qual són imprevisibles i que té poc a aportar.
Aquests comportaments d’ambdós costats generen una dissolució greu dels vincles socials i això pot conduir a una dificultat més gran en la reinserció, ja que no hi ha un entorn estable al qual tornar. A això, s’hi sumen els possibles problemes en intentar trobar feina, que pot ser més difícil si l’empresa troba antecedents penals o algun document públic on figuri el seu problema amb les addiccions.
Tota aquesta casuística afecta la motivació del pacient per recuperar-se i reinsertar-se i pot produir-li sentiments d’impotència, ràbia i culpa que l’acostin a possibles recaigudes o li generin nous trastorns com ansietat o depressió.
Per això és molt important que les persones de l’entorn de l’addicte intentin desfer-se dels seus prejudicis i es mostrin respectuoses, i com un suport, transmetent-li a l’afectat la confiança en si mateix que necessitarà per recuperar-se del tot i tornar a viure de forma plena.
La rehabilitació, pas previ a la reinserció
Per aconseguir la reinserció, cal haver superat abans el procés de desintoxicació i de deshabituació amb èxit, així com la rehabilitació.
En aquesta fase del tractament es fan avaluacions periòdiques del pacient, fins i tot una vegada ha tornat al seu entorn, i es treballa en la seva actitud, així com en aquelles aptituds que potser ha perdut per culpa de l’addicció i les seves seqüeles.
La majoria de tractaments efectius, que inclouen les quatre fases esmentades, duren entre 2 i 5 anys. A més d’aquests processos, habitualment també es practica la teràpia ambulatòria, que sol ser el procés més llarg (encara que també el menys agressiu o controlador) i que engloba grups de suport, unitats de dia o seguiment en pisos terapèutics, entre d’altres.
Segons diversos experts, fins als dos anys no s’aconsegueix el pensament interioritzat que l’addicció no compensa, que ha de ser una cosa aliena. Això es dona perquè canviar els pensaments i actituds arrelades que han portat la persona a consumir i a mantenir la seva addicció no és gens fàcil ni tan sols en pacients que estan al 100% enfocats a recuperar-se, així que en els que tenen dubtes i inseguretats sobre el procés, encara és més costós.
Com és el procés de reinserció?
Durant la reinserció, el pacient va reprenent les activitats que, abans de començar el tractament —i fins i tot abans de caure en l’addicció—, conformaven la seva vida diària i ordinària de manera organitzada. Aquesta fase es realitza una vegada que el pacient torna al seu entorn i s’integra en els diferents tractaments ambulatoris que CC Adicciones disposa per tot el territori.
En aquest procés, els professionals del centre acompanyen tant el pacient com la seva família per guiar-los en el procés de tornada a la normalitat. En tot moment ell i el seu nucli més proper són aconsellats professionalment seguint el model de recuperació de CC Adicciones.
La reinserció abasta tots els aspectes de la vida de l’addicte, per això, per aconseguir-la, hi ha alguns aspectes clau que són determinants per a l’èxit del tractament:
- La contenció i acceptació per part dels seus éssers estimats.
- Comprometre’s i ser constant i responsable amb els deures terapèutics. Assistència a reunions, xerrades i sessions de teràpia, etc.
- Evitar l’aïllament i lidiar amb la nova realitat, que pot incloure alguns aspectes que no siguin agradables però que no han d’aconseguir que la persona s’ensorri.
- Mantenir un contacte estret amb els professionals que s’han encarregat del procés de recuperació i seguir les seves indicacions.
- Adoptar una perspectiva positiva i optimista. Veure els canvis com una oportunitat d’aprenentatge.
S’ha de fer el possible per evitar les recaigudes
Encara que la recuperació d’un addicte no és fàcil, hi ha sortida, sempre. Així que responent a la pregunta formulada en el titular d’aquest article, SÍ és possible aconseguir la completa reinserció d’un addicte. El 86% dels pacients de CC Adicciones ho ha aconseguit.
Amb l’ajuda adequada de l’entorn, els professionals i d’altres persones que ja ho han aconseguit, recuperar una vida inicialment truncada per l’addicció és totalment factible, així com millorar-la i redirigir-la.
Per evitar pensaments intrusius i recaigudes és important seguir les pautes dels professionals i que el pacient sigui transparent amb el que sent. En la mateixa línia, és clau que l’afectat no iniciï cap fase del tractament sense haver superat al 100% l’anterior.
De totes maneres, hi ha alguns consells que poden ser útils per minimitzar el risc de recaigudes, com per exemple:
- Evitar situacions de risc en les quals hi hagi incitacions o temptacions.
- Allunyar-se de les persones associades a l’addicció.
- Cercar una vida que resulti socialment estimulant.
- Desenvolupar noves aficions.
- Treballar en la regulació dels estats emocionals adversos amb teràpia.
- Mantenir-se conscient dels beneficis de mantenir-se allunyat de l’addicció.
Si necessites més informació, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres. Sabem que la recuperació no és senzilla, però et garantim que val la pena!
Ens pots contactar sempre que ho vulguis pel canal que et resulti més còmode: trucant al 977 809 523 o al nostre telèfon 24 hores 617 200 882. Si ho prefereixes, també ens pots enviar un correu electrònic a la següent adreça: contactosweb@ccadicciones.es o contactar-nos a través de qualsevol de les nostres xarxes socials.
