El món de les drogues és tan extens que enumerar totes les substàncies que actuen com a tals és una tasca gairebé impossible de realitzar. N’hi ha de més clàssiques i també de més recents. Però totes elles comparteixen que tenen efectes que poden ser molt perjudicials per a la salut i que el seu consum pot desembocar en addicció. De totes elles, n’hi ha unes que han guanyat popularitat en els darrers anys: són les smart drugs o drogues intel·ligents.
Què són les drogues intel·ligents?
Entenem per drogues intel·ligents un conjunt heterogeni de substàncies capaces d’ampliar, presumiblement, funcions cognitives com ara l’atenció, la concentració, la memòria, la capacitat d’aprenentatge, el raonament lògic o la resolució de problemes. Repassant aquesta definició, es podria dir que serveix per a la gran majoria de drogues. Tanmateix, el que fa singulars aquest grup de substàncies és que siguin capaces d’imitar compostos psicoactius. I això ho fan amb el pretext de ser innòcues, tenir suposats beneficis cognitius o la seva aparent manca d’efectes secundaris i mínim risc de toxicitat. S’anomenen drogues intel·ligents precisament per la seva suposada capacitat per augmentar les capacitats cognitives del consumidor.
Aquest tipus de drogues està integrat per nutrients i plantes, fàcilment accessibles en botigues de comestibles o herbolaris. També trobem productes sintètics amb efectes relaxants, afrodisíacs o euforitzants, així com medicaments de dubtosa eficàcia en el tractament de pacients amb dificultats d’aprenentatge i pèrdua cognitiva (demències, accidents cerebrovasculars, trastorns del moviment, etc.). Malgrat les hipòtesis que defensen millores cognitives, actualment hi ha molt poca evidència que garanteixi aquests beneficis. D’altra banda, en els darrers anys ha augmentat el nombre de casos adversos publicats.
Tipus de drogues intel·ligents
- Fàrmacs
Hi ha molts medicaments en aquesta categoria, per la qual cosa en destacarem alguns dels més importants:
- Efedrina: es caracteritza per posseir efectes com una major claredat mental o absència de cansament. Aquests efectes es prolonguen diverses hores depenent de la capacitat de metabolització de la persona, així com de la dosi ingerida. En cas d’intoxicació, els símptomes inclouen nerviosisme, tremolors o atacs de pànic.
- Piracetam: des del punt de vista recreatiu es parla de dosis segures d’entre 400 i 4800 mg. Es creu que combinat amb l’alcohol i les amfetamines incrementa els efectes d’aquestes substàncies.
- Metilfenidat: actua com a estimulant del sistema nerviós central. És comú el seu abús oral entre adolescents per afavorir la seva capacitat de concentració en l’estudi. Entre els efectes adversos del seu consum trobem problemes cardiovasculars i la probabilitat d’aparició de quadres psicòtics. La sobredosi d’aquest fàrmac pot provocar tremolors, hiperreflèxia, agitació, convulsions, deliris i al·lucinacions o coma.
- Nutrients
Aconseguir-los és fàcil i sense cap mena de restricció en herbolaris, botigues dietètiques, parafarmàcies o establiments de suplements per a esportistes. Estan associats al consum de begudes suposadament estimulants i han assolit una gran projecció mediàtica, especialment entre els joves. Aquest tipus inclou:
- DHEA: la dehidroepiandrosterona és una hormona que existeix a l’organisme, tot i que també es comercialitza com a suplement. En aquest cas, el seu origen és vegetal. Els suplements de DHEA s’ofereixen assegurant, entre moltes altres opcions, recuperar la sensació de benestar, el grau d’alerta o la libido, així com contribuir a la millora dels processos cognitius. Els símptomes adversos fruit del seu consum són molts i inclouen hipertensió, taquicàrdia, arrítmies, insomni, irritabilitat, ansietat, pèrdua de cabell o sequedat vaginal.
- L-triptòfan: és un aminoàcid que es comercialitza promovent el seu efecte ansiolític, antidepressiu i hipnòtic. De vegades es consumeix juntament amb LSD o MDMA, i s’incrementen els efectes d’aquests últims. En casos d’intoxicació aguda, els símptomes que apareixen són febre, taquicàrdia, diarrea, vòmits, dilatació pupil·lar, tremolors o hiperreflèxia.
- DMAE: el dimetilaminoetanol és una substància amb propietats antioxidants que es pren per millorar la memòria i el mecanisme d’aprenentatge. També augmenta la capacitat de concentració. Alguns dels seus efectes indesitjats descrits pels consumidors inclouen cefalees, tensió muscular i insomni.
- Plantes (herbal drugs)
En aquesta categoria trobem herbes amb efectes psicoestimulants de fàcil accés a través d’internet. El nombre de compostos inclosos, així com les possibles combinacions amb la resta de smart drugs, és inabastable. A més, moltes d’elles continuen sent desconegudes atès el caràcter tan versàtil i dinàmic de la seva creació. Destaca que, a causa de la creença d’uns efectes més nets i menys adversos, s’ha incrementat actualment el consum de drogues “naturals” enfront de les drogues “químiques” com ara la cocaïna o l’heroïna. En aquesta categoria trobem:
- Èxtasi vegetal: se’l presenta moltes vegades com una alternativa segura enfront de l’èxtasi químic. Tanmateix, la barreja de plantes i productes químics sintètics que el conformen són poc coneguts. Es comercialitza en forma de comprimits o càpsules amb colors atractius, inclosos en envasos de 3 a 12 unitats. Entre les plantes presents en la composició de l’èxtasi vegetal trobem, per exemple, la nou de cola, el te i la guarana. Els efectes adversos fruit del consum d’aquesta droga són nerviosisme, tremolor, insomni, excitabilitat, cefalea, nàusees, vòmits, dolor abdominal, hemorràgies, taquicàrdia o hipertensió.
- Nou moscada: és el fruit d’un arbre procedent d’Indonèsia les propietats del qual com a espècia són més que conegudes a la cuina. També ha estat utilitzada al llarg de la història en el camp de la medicina. Els riscos del seu consum venen per la quantitat ingerida. En dosis baixes, fins a 15 grams, produeix una millora de l’humor, al·lucinacions visuals i manca de coordinació. En dosis altes, més de 15 grams, els símptomes són més severs i inclouen nàusees, desorientació, dificultat respiratòria, deliris i al·lucinacions. Per sobre dels 25 grams parlaríem d’efectes ja greus amb taquicàrdia, hipotensió, insuficiència respiratòria, psicosi i convulsions.
Amb anys d’experiència recuperant persones i famílies, a CCAdicciones hem aconseguit fusionar diversos tipus de tractament creant un model propi i hem establert requisits de qualitat també per a l’entorn en què tots ens desenvolupem, perquè sabem que incideix de forma molt important en les possibilitats de superar l’addicció.
