Encara que hi ha diferents maneres de caure en una addicció, desenvolupar dependència dels medicaments és més senzill quan es fa sota prescripció mèdica. Aquest tipus d’addiccions neixen de forma subtil i són més difícils d’identificar en no donar-se en un entorn lúdic. Sota l’escut de la prescripció, el seu consum no es qüestiona i el problema només es torna reconeixible quan els símptomes ja són molt evidents.
Actualment aquest tipus d’addicció és un problema realment preocupant que afecta molts països. Als EUA es calcula que 52 milions de persones han fet un ús de medicaments prescrits per raons no mèdiques almenys una vegada. A Espanya, un informe recent de la JIFE revela que el nostre país encapçala el consum mundial lícit d’ansiolítics, hipnòtics i sedants. El mateix informe explica que el 2020 el consum va augmentar un 4,5% i que actualment es troba en més de 91 dosis diàries per cada 1.000 habitants.
Si bé Espanya encapçala el consum d’antidepressius i somnífers i això revela la presència de trastorns greus com els desordres alimentaris, la depressió, les alteracions del control dels impulsos o l’insomni, aquestes dades també van lligades a la problemàtica de la dependència d’aquests fàrmacs. A continuació, analitzem quin tipus de medicació és la més perillosa en aquest sentit.
Les substàncies més addictives i el seu ús
Els opioides i les benzodiazepines
Ambdós conceptes posen nom als dos tipus de medicament que més addicció generen, incloent-hi el primer substàncies com la Morfina, el Fentanil, el Tramadol o la Codeïna, a més d’ Oxycontin i Percocet o Norco, i trobant-se en el grup de les benzodiazepines fàrmacs com el Diazepan (Valium), el Lorazepan, el Zolpidem (Ambien) i l’Alprazolam (Xanax), entre d’altres.
Els medicaments que coneixem com a opioides s’utilitzen per reduir la intensitat dels senyals de dolor que arriben al cervell i alleugen el malestar. Funcionen actuant sobre les àrees del cervell que controlen les emocions i disminueixen els efectes de l’estímul dolorós.
Les benzodiazepines, d’altra banda, s’utilitzen com a sedants o tranquil·litzants, ja que disminueixen l’activitat cerebral i s’usen per tractar l’insomni i l’ansietat.
Els medicaments estimulants
En contraposició, i no amb una càrrega addictiva menor, trobem les substàncies que augmenten els efectes de neurotransmissors com la dopamina i la norepinefrina. En aquest grup trobem l’Oximetazolina, un descongestionant nasal que utilitzat més de tres dies pot crear dependència, i el Metilfenidat, un estimulant feble del sistema nerviós central utilitzat per al tractament de la hiperactivitat amb dèficit d’atenció.
Com identificar una addicció als medicaments?
A més dels signes comuns de falta de salut com una aparença desmillorada, insomni i debilitat o una conducta diferent que sol derivar cap a la irritabilitat o la depressió, hi ha altres comportaments que poden evidenciar una addicció als fàrmacs.
La freqüència respiratòria alentida, la inestabilitat o absència de coordinació en caminar i la somnolència, són tres factors comuns que es poden donar en els qui abusen dels opioides i les benzodiazepines, així com l’eufòria és pròpia del consum d’estimulants i opioides. Així i tot, hi ha alguns símptomes que són característics d’un sol tipus de consum.
Conductes que indiquen una addicció
- L’abús d’opioides sol ocasionar restrenyiment, nàusees i hiperalgèsia, a més de la necessitat de dosis més grans per alleujar el dolor.
- Massa benzodiazepines provoquen problemes de memòria i concentració, marejos, confusió i afectacions en la parla.
- Els estimulants causen agitació i excitació, augment de la pressió arterial i de la temperatura corporal, irregularitats cardíaques i disminució de la gana, a més de paranoia.
Per descomptat, per identificar un mal ús de la medicació receptada, també és útil prestar atenció als comentaris i actituds del pacient. Qualsevol persona que augmenti la seva dosi de forma autònoma o tingui comportaments qüestionables amb les receptes —com “perdre-les” per obtenir-ne més, sol·licitar-les a més d’un metge o demanar reposicions anticipades—, ha de ser intervinguda tan bon punt aquestes conductes siguin identificades. Si en fer-ho hi ha negació o agressivitat, és molt possible que l’addicció ja hagi aparegut i que sigui necessari contactar amb un equip professional com el de CC Adicciones.
Prevenir l’addicció a aquestes substàncies és possible
La prescripció d’aquests fàrmacs se sol fer sempre unida a un seguit de recomanacions i alertes preventives en coneixement del risc de desenvolupar una addicció.
Mantenir-se informat i responsable és sempre una bona manera d’evitar conductes nocives, però si el pacient se sent insegur o tem caure en la dependència, hi ha un seguit de bons hàbits que poden adoptar-se per mantenir un consum correcte de la medicació prescrita.
- Evitar l’automedicació. Modificar la dosi, deixar de prendre el fàrmac, consumir un medicament que ha estat receptat a una altra persona o fer que algú consumeixi alguna cosa que no li ha estat prescrita per un metge, són conductes que poden produir efectes secundaris negatius i derivar en addicció.
- Llegir, assegurar-se de comprendre i seguir les instruccions de l’etiqueta i de l’especialista.
- Informar-se sobre les possibles interaccions amb altres fàrmacs o amb l’alcohol. A més, és convenient comunicar al metge els suplements o medicació addicional que s’està consumint, si és el cas, abans de considerar introduir-ne un de nou.
- Guardar la medicació receptada en un lloc segur i rebutjar-la si la data de caducitat ha vençut.
- Mantenir una comunicació oberta sobre la medicació amb algú de confiança. Davant de qualsevol problema o dubte, tenir un suport pot marcar la diferència.
- Lluitar contra el tabú del consum de fàrmacs. Una actitud derrotista i autocompassiva en què el pacient es repeteix a si mateix que està malalt i que sense els fàrmacs no fa res, pot derivar en comportaments nocius que l’empenyin a l’addicció. S’ha de tractar la presa de medicació amb respecte i positivisme, sent conscient que és una eina per millorar un problema de salut puntual.
- Allunyar-se d’entorns tòxics. Evitar la relació amb persones que ja consumeixin o que incitin al seu consum és necessari per no ser mal influenciat ni empès cap a l’addicció.
Deixar-se guiar per un professional eleva les probabilitats de desintoxicació
Si tot i intentant mantenir aquests bons hàbits, es presenten símptomes d’addicció o dependència als medicaments, és necessari acudir a un professional. Abandonar una addicció amb substància de forma autònoma i sense un mètode pot ocasionar molts sentiments destructius, a més de recaigudes i poc progrés. Un terapeuta especialitzat és el perfil més adequat al qual dirigir-se i qui pot proveir majors expectatives d’èxit.
Sortir de l’addicció als fàrmacs SÍ que és possible
Els professionals de CC Adicciones, que es troben en múltiples punts del país, estan especialitzats en aquest tipus de tractament i treballen dia a dia ajudant i orientant els pacients que ho necessiten a través del procés de desintoxicació.
Creiem en un tracte discret i càlid, tant cap al pacient com cap a la seva família. Per això, prestem una atenció personalitzada que s’inicia en una primera visita gratuïta. Encara que el tractament s’adapta a les necessitats de cada pacient, aquest sempre és lliure de tòxics tant si l’usuari està en fase d’abús o si ja ha desenvolupat una addicció.
Si esteu buscant un centre de desintoxicació o us esteu plantejant demanar ajuda per superar l’addicció als medicaments, CC Adicciones és el lloc perfecte per iniciar la recuperació que us retorni el control de la vostra vida. Hi ha sortida, sempre, per a qualsevol persona i per difícil que sigui la seva situació.
Poseu-vos en contacte amb un especialista, de forma anònima si voleu, per a qualsevol consulta sense compromís al nostre telèfon operatiu les 24 h 617 200 882
