El tractament d’addiccions acostuma a tenir un enfocament global que inclou acostaments diversos per a treballar en pro de la recuperació de l’addicte. El més habitual és que el procés de rehabilitació combini un tractament amb fàrmacs amb sessions de teràpia personalitzades amb el pacient. En l’article d’avui ens centrarem en aquest segon aspecte i més concretament en les teràpies grupals. Per a això, veurem com funcionen aquestes sessions en el centre de rehabilitació d’addiccions Crea, que dirigeix Jon Mardaras a Bilbao. Aquest centre, que col·labora amb CCAdicciones, va aparèixer recentment en el diari El Correo, que va relatar com es desenvolupa una teràpia de grup. Per què són tan útils aquest tipus de sessions per al tractament?
La importància d’una teràpia de grup
Les teràpies grupals són una part fonamental de l’aspecte terapèutic que tot tractament d’addiccions ha de complir. Una característica típica en les persones amb addiccions és la seva tendència a aïllar-se. Gràcies a aquestes sessions, l’addicte sent que no està sol. Les teràpies de grup serveixen perquè cada individu expliqui la seva experiència a altres persones amb els mateixos problemes. D’aquesta forma, es recolzen mútuament i és més fàcil combatre una addicció si estan junts. Com explica Mardaras a El Correo, «aquí lluitem junts, ens expliquem si tenim ganes de consumir i ens mantenim lluny de la droga. El grup és la força».
A Crea es realitzen sessions d’aquest tipus periòdicament. Els pacients s’asseuen en cadires i esperen a ser interpel·lats per a explicar les seves històries amb més sofriment relacionades amb l’addicció que estan vivint. Són confessions que normalment no farien a ningú, però en aquest espai tots són iguals, no hi ha ningú per sobre dels altres. El mateix Mardaras va ser addicte a la cocaïna en el passat i va aconseguir recuperar-se. Sentir-se identificat amb la resta posa a tots en el mateix pla independent de la droga o conducta addictiva que es tingui, ja que totes són tractades de la mateixa forma.
Com funciona una teràpia de grup?
L’objectiu principal d’aquestes sessions és la resolució de conflictes i promoure canvis de conducta en l’estil de vida del pacient. Per a aconseguir-ho, en les sessions, cada persona exposa les seves vivències personals amb l’addicció i tot el grup treballa sobre elles. Per a posar un exemple, en la sessió que avui relatem, Mardaras va convidar els seus pacients a parlar sobre el que ell anomena ‘una foto’, un record o vivència concreta relacionat amb les seves addiccions. Un pacient explica que està fart que el seu pare es fiqui en les seves coses i que té ganes de «enviar-lo a la merda». Llavors, Mardaras pregunta a un altre pacient què li diria al primer sobre això. La seva resposta no pot ser més clara: «li diria que així se n’anirà directe a consumir, que no pot fer això. El teu pare està preocupat i li ho has fet passar malament…»
Un altre pacient explica que el dia anterior va estar eufòric pel que va tenir ganes de consumir i que podia sentir el sabor de la droga a la boca només de pensar-hi. Mardaras llança llavors un missatge a tot el grup: «Sempre hi ha la possibilitat de recaiguda en dos aspectes: un, la deixadesa, la peresa, deixes d’anar al gimnàs, de venir aquí, de trucar, i l’altra és quan estàs molt amunt. Hem d’estar atents als senyals. I quan això passa heu de trucar-nos, estem sempre disponibles per a parlar d’això».
Superant l’estigma
Jon Mardaras va convidar El Correo a assistir a una teràpia de grup al centre Crea amb un clar propòsit, que és el mateix que intenta transmetre als seus pacients: patir una addicció no et converteix en una mala persona. I és que com bé diu, «malgrat que l’OMS afirma sense embuts que l’addicció és una malaltia mental, al carrer se segueix pensant que som males persones, quan el que ocorre és que estem malalts». Fer que aquest missatge cali profundament en els addictes és vital perquè moltes vegades, ells mateixos acaben creient-se aquesta percepció errònia sobre ells mateixos que els enfonsa encara més en el pou on es troben dificultant la presa de bones decisions i la recuperació de la seva malaltia.
Mardaras també comparteix les seves experiències amb la dependència a les drogues, com per exemple quan arribava tard a compromisos importants per culpa de la seva addicció. Els diu que la gent tendia a pensar que era una mala persona i que si era addicte era perquè ho estava passant bé. «Pensen que som viciosos, que ho estem passant bé. Però no consumeixes per a passar-ho bé, sinó per a deixar de passar-ho malament», rebla. La seva pròpia història com a exaddicte fa que els pacients se sentin compresos.
El paper de la família
Les persones que assisteixen a les teràpies de grup ho fan amb l’esperança que els ajudi a rehabilitar-se de les seves addiccions. El fet que altres addictes abans que ells ho hagin aconseguit és un clar exemple que la recuperació és possible. Els familiars acompanyen l’addicte en la seva teràpia grupal una vegada cada quinze dies habitualment. Escolten altres persones i s’adonen de com de malament ho han passat. I el més important, els veuen com a malalts i així és com van veient a poc a poc també al seu fill, marit, etc., el qual deixa de ser una mala persona. L’alleujament és enorme. D’aquesta forma, ajuden els familiars en la seva codependència. Com diu Mardaras, «Ja que acaben sent coaddictes, el seu estat d’ànim varia segons el de l’addicte, hi ha una dependència emocional enorme».
Tant a Crea com a CCAdicciones, les teràpies de grup formen part dels serveis terapèutics que s’ofereixen a les seves instal·lacions. CCAdicciones és un centre de tractament d’addiccions on comptem amb els millors professionals per a ajudar-te si ets addicte a alguna droga o tens qualsevol altra addicció. Posa’t en contacte amb nosaltres si creus que necessites ajuda per a tornar a recuperar el control sobre la teva vida.
