El cinema és el reflex de la realitat, i com a tal, sovint es converteix en el mirall del món. Les seves històries de ficció tracten de descriure amb el màxim detall els problemes i tots els successos que ocorren en la vida diària de forma habitual. Avui compartim amb vosaltres algunes de les pel·lícules d’addiccions que s’han vist al llarg dels anys. No només per comprendre com es plasmen aquests trastorns a la gran pantalla, sinó per entendre que es tracta d’un mitjà que pot ajudar en la rehabilitació de drogues.
El consum de pel·lícules d’addiccions
La història del cinema està plena de pel·lícules desagradables, sorprenents, irreals, profundes, commocionals, etc. però totes elles parteixen de la realitat i estan fonamentades en aspectes quotidians de les persones. Per això, al marge de l’acceptació que puguin arribar a aconseguir finalment entre el públic, són recursos molt útils per comprendre el que ocorre cada dia a la majoria de societats de tot el món.
El cinema és un mitjà molt atractiu i que, pels codis lingüístics que utilitza (la imatge, la locució i els efectes visuals i sonors) acaba per atrapar tant l’atenció com la curiositat i la imaginació de moltes persones. És per això que, com a mitjà de comunicació de masses, sovint s’ha utilitzat per llançar missatges concrets a la societat i per a la reeducació en certs àmbits.
Abans de crear una nova obra, els professionals del cinema estudien la realitat i el seu entorn segons el seu punt de vista. El que els fa més conscients per comprendre que existeixen molts problemes a la societat i a la vida en general pel que fa a la salut i les drogues. I que molt freqüentment, els menys habituals i els col·lectius més vulnerables són també els més greus i els que acaben per ser invisibilitzats.
A través de petites històries, fets que ocorren cada dia però que finalment no surten a la llum, com les addiccions, poden ser explicats a tothom. Creant així la possibilitat que es parli més d’ells, es normalitzin i obrint la porta al desenvolupament de tractaments especialitzats i a la rehabilitació de drogues menys conegudes, per exemple. Tot i que, les pel·lícules no sempre són completament fidels al que succeeix, creen una nova oportunitat per a aquells menys afavorits.
El cinema també ajuda a la reeducació. És per això, que sovint s’utilitza en moltes ocasions com a tractament i solució a diversos problemes de conducta. La visualització de pel·lícules d’addiccions pot facilitar l’aprenentatge sobre un tema específic, una millor comprensió d’un fet, o fins i tot el canvi de valors d’una persona.
Contemplar com la societat representa un succés d’una forma diferent a la que un individu la imagina, pot contribuir a ampliar la seva perspectiva. I en conseqüència, a trobar vies alternatives per arreglar problemes emocionals, de salut, financers, etc. que no hauria pensat de cap altra forma.
Un altre camp d’estudi de les pel·lícules d’addiccions és veure com els problemes de drogues, els trastorns addictius i les dependències es plasmen visualment en aquest mitjà. Ja que, molt freqüentment, es busca el dramatisme per sobre del realisme amb fins lucratius. No obstant això, qualsevol aportació cinematogràfica ajuda a ampliar el coneixement social sobre les addiccions.
A continuació, us mostrem algunes de les pel·lícules d’addiccions més conegudes i que han contribuït a millorar la visibilitat sobre les drogues i la dependència.
Pel·lícules d’addiccions
Pel·lícules sobre drogues
Arrebato (1979)
Una pel·lícula que retrata l’estil de vida d’alguns artistes a través del consum d’estupefaents de tot tipus i les conseqüències de l’addicció.
Drugstore cowboy (1989)
Aquesta pel·lícula narra la rutina d’uns lladres addictes a les drogues units per llaços afectius.
Leaving Las Vegas (1995)
Ben Sanderson (Nicolas Cage) és un home que pateix una depressió i acaba per perdre-ho tot refugiant-se així en l’alcohol. Durant els seus successos, es troba amb persones que l’ajuden a rehabilitar-se.
Trainspotting (1996)
Mark Renton, un jove d’Edimburg, decideix portar una vida com a addicte a l’heroïna, en lloc de buscar una vida tradicional amb una família i una feina estable. Juntament amb el seu cercle d’amics, experimenten poc a poc la sèrie de decisions que envolten el consum d’heroïna.
Rèquiem per un somni (2000)
Harry (Jared Leto) consumidor i traficant de drogues, i la seva mare, Sara (Ellen Burstyn), mostren una de les cares més desagradables del món de les addiccions. Ella és addicta a les metamfetamines, igual que el seu cercle social. Lentament contemplen com els seus somnis es transformen en un malson. La imatge del consum de drogues s’ ha convertit en un referent popular a les pel·lícules d’addiccions.
28 dies (2000)
Sandra Bullock és una escriptora que en una de les pel·lícules d’addiccions més conegudes, mostra com la seva vida pot acabar negativament pels seus problemes amb l’alcohol. Després de tenir un accident després de consumir begudes alcohòliques, entra en un centre de rehabilitació, on descobreix persones que la recolzen en la seva recuperació.
Spun (2002)
Aquesta pel·lícula explica el transmón del consum de metamfetamines des d’una habitació d’hotel, que en ser de mala qualitat augmenta l’addicció. És una mena de retrat dels símptomes.
Pel·lícules sobre conductes addictives
Més poderós que la vida (1956)
Ed Avery (James Mason) és un professor obligat a consumir fàrmacs experimentals per recuperar-se d’una malaltia, tornant-se addicte en conseqüència.
Shame (2011)
Una pel·lícula sobre el trastorn per addicció al sexe. Michael Fassbender és un individu estereotipat segons els superficials valors de la societat, que cau en una profunda dependència.
Gràcies per compartir (2012)
A part de les drogues i l’alcohol, aquesta pel·lícula també tracta sobre l’addicció al sexe. Quan la dependència comença a afectar les seves vides, tres persones decideixen apuntar-se en un programa per superar l’addicció. Durant la rehabilitació, només compten amb ells mateixos. Per la qual cosa comencen a construir una forta amistat.
Nynphomaniac (2013)
Joe és una noia que des de jove ha sentit un desig insaciable pel sexe, malgrat els problemes que l’han acompanyat amb aquesta addicció. Com per exemple, ser ajudant d’un criminal o fer mal als éssers estimats.
El llop de Wall Street (2013)
Jordan Belfort (Leonardo DiCaprio) és el protagonista de la pel·lícula. Un home de Nova York, que en el seu afany per trobar una feina a Wall Street, acaba per descobrir en la seva pròpia pell l’estil de vida que es porta, fins a patir diverses addiccions. Amb tal d’aconseguir molts diners, drogues i sexe, aconsegueix arribar al cim en el sector dels negocis. Posteriorment, va vivint com tot el seu món es va desfent lentament.
CCAdiccions és un centre de rehabilitació de drogues que us pot ajudar amb la vostra recuperació. Demaneu una cita als nostres terapeutes d’addiccions i us ajudarem.
