Reincorporar-se a la rutina després de les vacances pot afectar la nostra salut.
L’agost arriba a la seva fi i molts s’acomiaden de les vacances. Les ciutats s’animen i la tornada a la rutina està cada vegada més a prop per a tothom. Mig en serio, mig en broma, la falta de motivació en la reincorporació al lloc de treball i l’estrès seran temes recurrents en els propers dies. Es tracta d’una situació que mal gestionada pot derivar en la coneguda síndrome postvacacional.
Tornar de les vacances sempre és un canvi i es fa més complex quan el període de descans s’allarga més que l’habitual cap de setmana. És durant aquesta primera part de setembre quan es nota massivament aquest reincorporar-se a les obligacions de la vida quotidiana. El canvi radical i sobtat d’estil de vida pot passar factura a la salut i l’adaptació a la vida laboral o escolar complicar-se.
La síndrome postvacacional es produeix quan la persona torna d’un període d’oci per reincorporar-se a la vida activa “normal”. A més, causa molèsties durant el desenvolupament de la rutina habitual i el rendiment disminueix. No s’ha descrit com a patologia sinó com a trastorn adaptatiu que incapacita la persona per afrontar al cent per cent les situacions que se li presenten en tornar a la feina.
La síndrome postvacacional dura aproximadament uns quinze dies i és una realitat que pateixen el 45% dels espanyols. Quan el trastorn trenca la barrera de les dues setmanes, comencen a produir-se molèsties greus i poden aparèixer episodis d’estrès agut. Arribats a aquest punt és recomanable demanar ajuda professional per poder alleujar els patiments que es vagin desenvolupant.
Tot i que és possible, molt rarament l’individu incapaç de readaptar-se a la vida activa pateix nivells alts de depressió i ansietat. En aquests casos, la negativitat constant intoxica el seu espai personal i tot el que hi ha al seu voltant, des de l’àmbit laboral fins a la vida privada.
El risc de caure en conductes d’addicció augmenta.
Plou sobre mullat
Les persones que pateixen episodis de falta d’adaptació amb alt nivell d’estrès no solen ser felices amb la seva vida laboral. Freqüentment estan descontents amb la seva feina o no en gaudeixen. També creuen que no estan sent prou valorats laboralment. I fins i tot ho veuen com una càrrega que cal patir per poder accedir a les vacances.
Els símptomes més comuns de la síndrome postvacacional són:
- Depressió i baix estat d’ànim
- Apatia
- Falta d’energia i motivació
- Ansietat
- Pèrdua de la gana
- Irritabilitat
- Alteracions del son
- Disminució de l’atenció i la concentració
Formes de contrarestar la síndrome postvacacional:
- Tornar uns dies abans per facilitar el procés d’adaptació a la vida diària, no començar a treballar just el dia després del retorn.
- Si és possible, incorporar-se de forma gradual
- Incorporar o reprendre a la rutina habitual activitats extralaborals per ocupar el temps i aclarir el cap
- Fer exercici físic per mantenir-se actiu
- Adaptar l’horari de les vacances al de la tornada a la feina progressivament per facilitar la incorporació, progrés i finalització de la jornada
- En la mesura del possible, realitzar accions i activitats programades d’acord amb el grau de motivació
- No portar feina a casa, mantenir separats l’àmbit laboral i el privat
- Mantenir una dieta saludable pot ajudar a tenir més bon humor i estabilitat emocional
- Evitar alcohol, cafeïna i altres estimulants, ja que poden augmentar l’ansietat i l’estrès
- Dormir les hores necessàries
- Practicar activitats relaxants
Amb la motivació i l’esforç adequats, la síndrome postvacacional desapareixerà al cap d’uns dies. Una vida sana i que cultiva el benestar no és una vida de fugida permanent de les activitats quotidianes, és com saber orientar-les per no haver d’escapar-ne… ni amb vacances. I per a tothom, feliç tornada a l’escola!
