Autojustificacions d’un addicte per continuar consumint.
«Una copa després de la feina és normal», «Una ratlla no és consum»… Són moltes les frases que s’utilitzen per als autoenganys dels addictes a alguna substància, ja siguin drogues legals (alcohol, tabac) o il·legals (cocaïna, cannabis, amfetamines…). I com més temps porteu consumint, més difícil serà d’eliminar els autoenganys. D’aquesta manera, és important estar atents per identificar les autojustificacions i poder mirar de rebatre-les.
Alguns autoenganys podrien ser:
- Jo quan vull consumo i quan no vull, no consumo. Indicant una falsa sensació de control sobre el consum.
- Tinc molt d’aguant a l’alcohol, en necessito més perquè em faci efecte. No és un efecte d’immunitat a l’alcoholisme com generalment s’anomena, sinó d’autoengany. I, a més, l’entorn social sol estimular i aplaudir el consum.
- Jo no soc addicte a les drogues, aquests són els que estan al carrer que demanen per consumir, jo no estic en aquesta situació, per la qual cosa no tinc problemes de drogues. S’associen problemes de dependència amb etiquetes de consumidors socialment rebutjats, negant tenir problemes.
- No soc alcohòlic, puc deixar-ho quan vulgui. No em faig mal, ni n’hi faig a ningú. Això permet una desconnexió emocional de l’addicte amb si mateix i amb altres persones.
- Jo no tinc problemes, la gent amb qui surto consumeix el mateix que jo i no té problemes. Normalment, una persona no comença a consumir sola, sinó que ho fa amb altra gent. Per això quan comença a tenir problemes d’addicció, ho nega i ho justifica en els altres. Si ells, que són amb qui va començar a consumir, estan bé, ell també.
Normalment aquestes situacions es donen de manera gradual; per eliminar aquests autoenganys una possibilitat és que les persones properes a l’afectat no s’autoenganyin també i col·laborin per travessar el problema.
