El consumisme és una de les característiques que defineixen la nostra societat actual i que, sense regulació, pot representar un risc per a la salut emocional de les persones. Malgrat això, ens hem acostumat a viure d’aquesta forma i la gent cada vegada compra en més quantitat i amb major freqüència. Factors que tornen omnipresent el consum i el converteixen en un perill real que creix progressivament amb el temps. Davant d’aquest context, en èpoques on el consumisme és més intens, com el Nadal i els seus dies previs, apareix amb major probabilitat la síndrome del comprador compulsiu. Un trastorn psicològic que amenaça l’estabilitat psicològica dels individus. Us n’expliquem l’origen i com dur a terme un tractament adequat.
El consumisme, primera fase de la síndrome del comprador compulsiu
Avui dia, es comercialitza un nombre gairebé infinit de productes, fet que crea una supersaturació tant a nivell visual com comunicatiu amb la publicitat. En alguns casos, sobretot als supermercats i en botigues especialitzades, alguns d’ells s’acaben convertint en un objecte de desig. Tant aparadors com espais reservats per a ells estan meticulosament estudiats per incentivar la compra i, sobretot, per fomentar la compra compulsiva.
Tot i veure aquests productes diàriament, en moltes ocasions la gent no pot adquirir-los a causa del seu alt preu o les seves exigències, entre altres causes. En conseqüència, acaben patint ansietat i frustració per veure incomplert el seu desig. Quan aquest patiment creix sense control pot acabar desenvolupant el trastorn conegut com la síndrome del comprador compulsiu.
Definició de la síndrome del comprador compulsiu
Quan una persona pren l’acció de comprar habitualment com una activitat d’oci i sense pensar gaire en la seva freqüència, pot acabar desenvolupant un malestar. Aquest s’incrementa en sobrepassar les pròpies possibilitats materials, i si es prolonga en el temps, pot acabar convertint-se en una malaltia.
Aquest fet és conegut comunament com a compres compulsives i es tracta d’un trastorn psicològic que utilitza les compres com a remei per experimentar un gran plaer emocional. Succeeix quan es desenvolupa afinitat per aquest tipus d’activitat, o quan existeix una sèrie de raons que la motiven. Com per exemple, per escapar dels problemes quotidians.
Orígens de la síndrome del comprador compulsiu
Existeixen dues possibles explicacions que poden donar sentit al fet de desenvolupar aquest tipus de trastorn psicològic. En primer lloc, la realització d’una conducta repetitiva per aconseguir satisfacció. Una persona pot començar a augmentar la seva freqüència de compra perquè, en fer-ho, sent un gran plaer. Quan aquesta sensació es torna un hàbit, només és qüestió de temps que es transformi en una conducta compulsiva.
En segon lloc, la síndrome del comprador compulsiu pot ser deguda a la incapacitat de la persona per afrontar la seva realitat diària. Per exemple, per la seva dificultat per resoldre els seus problemes a casa o a la feina, o per enfrontar-se als seus conflictes personals. En conseqüència, busca en les compres compulsives una solució a les seves mancances emocionals i que li serveix com a via d’escapament.
Les 4 fases de la síndrome del comprador compulsiu
Quan un individu pateix addicció a les compres, experimenta una sèrie d’impulsos que no pot controlar. Acte seguit, pot acabar fomentant encara més la seva dependència anant a gastar diners compulsivament, o no poder realitzar l’activitat i patir en el seu lloc diversos símptomes psicològics. Com frustració, ansietat, ràbia, mal humor, etc.
Les fases per les quals passa una persona amb la síndrome del comprador compulsiu són:
Anticipació
La persona comença a tenir pensaments, impulsos i preocupacions sobre un article determinat i/o sobre el simple fet de voler anar de compres.
Preparació
Es comença a planificar un horari i a prendre unes decisions concretes per satisfer el seu desig d’anar de compres. Com per exemple, on anar a gastar diners, com es realitzaran els pagaments, com arribar fins al lloc, etc.
Compra
Realitzar compres s’acaba convertint en una activitat excitant que li genera una enorme satisfacció i plaer. Amb la qual cosa, finalment, es converteix en un entreteniment de referència i la persona comença a ocupar tots els seus pensaments entorn d’això.
Decepció posterior
Quan l’individu s’adona de l’error per gastar massa diners i/o per comprar coses que no necessita, la situació fa un gir complet. Comença a experimentar una sensació de desil·lusió acompanyada de sentiments com culpabilitat, ira, rancor i la falsa promesa de no tornar a comprar compulsivament.
Causes que expliquen la síndrome del comprador compulsiu
Existeixen milers de raons que poden motivar l’abús del consumisme, l’addicció a les compres i l’obsessió per gastar massa diners. Cada persona compta amb un perfil psicològic diferent, per la qual cosa és impossible intentar enumerar-les totes.
A continuació, expliquem les causes més probables que poden fomentar la síndrome del comprador compulsiu:
- Sentir soledat o un buit personal
- Sensació de plaer en comprar un producte nou
- Les rebaixes i la por a deixar passar les bones ofertes
- Patir una alteració psicològica significativa. Com problemes emocionals, depressió o ansietat
Possibles tractaments per a la síndrome del comprador compulsiu
Quan el trastorn psicològic es torna un cas greu, és recomanable iniciar un tractament immediat per evitar que vagi a més i acabi per generar conseqüències no desitjades.
Existeixen dos tipus de tractaments per rehabilitar-se de l’addicció a les compres:
Teràpia conductual
A través de diverses sessions individuals o en grup amb terapeutes professionals, la persona pot recuperar-se de la seva addicció. Es basen en compartir experiències, aprendre dels errors, de les vulnerabilitats i buscar la millor forma d’aïllar l’ànsia pel comportament addictiu. En aquest tipus de tractament es duu a terme una reeducació de l’individu.
Tractament farmacològic
Tan sols hi ha una diferència entre una persona addicta a les compres i una altra que pateix un trastorn obsessivocompulsiu (TOC). La primera duu a terme la seva conducta de forma totalment involuntària. Per això, l’ús de fàrmacs especialitzats a reduir comportaments obsessius pot ser una solució eficaç. Com a mesura de prevenció de riscs, és necessari consultar-ho abans amb un professional mèdic.
CCAdicciones és un centre de rehabilitació de trastorns psicològics i addiccions que pot ajudar-vos. Contacteu amb nosaltres i us informarem.
